ERC farà José Montilla President de la Generalitat. A la vostra consicència us pesi!
Ara fa una estona he sentit Carod, amb el seu posat messianic anunciant un nou Tripartit. Intentant justificar lo injustificable. Fent com fa sempre ERC, ells mai s?equivoquen i la culpa és dels altres. Tindrem un nou Tripartit perquè Carod tingui una segona oportunitat. I a quin cost?. Qui ha pensat en el país?. Hi han pensat?. Han pensat en les conseqüències?. Són conscients que això és una fractura definitiva en el catalanisme?. Són consients del que vol dir fer a Montilla president?. S?han imaginat que pensarien Companys i Macià si aixequessin el cap del seu propi partit?.Sincerament crec que no. El fotut d?ERC és que és com un crio amb una magnum 44, et foten un tiro i s?enfaden perquè sangres.
M?he trobat aquests vespre votants d?ERC atònits que em deien no pot ser no que facin Montilla president?. I jo per dins, burro més que burro, si ens hem passat la campanya repetint-ho que a la més mínima el faríen!. L?únic càlcul d?ERC és el ressentiment vers CiU, quina diferència amb Euskadi que tots els nacionalistes van junts. Puigcercós s?ha forjat en el resentiment i l?enveja cap a CiU, i com ells molts d’ERC, i ara els perd. No veuen res més. No s?adonen que ni ells poden fer res sense nosaltres, ni nosaltres res sense ells. Si volem veure algun cop aquest país país lliure no hi ha altre camí.
Ara però s?han passat de frenada. Avui sentit Carod explicant no sé que del PSOE i del PP per justificar el no pacte amb CiU i em venien arcades. Que n?és de messiànic, i hipòcrita. Que més volen a Madrid i a Espanya que veure?ns dividits. El PSOE feliç perquè salva inextremis el fracassat d?en Montilla, el PP fregant-se les mans perquè té xou assegurat, canya al Tripartit, i a Catalunya, és clar.
Però la pregunta que toca és que cal fer a Catalunya per tenir un president de Generalitat Nacionalista si guanyar les eleccions per 11 escons de diferència no n?hi ha prou?. Aquests dies suposo que sentirem aquelles justificacions rocambolesques de la Catalunya social, el no fer un front i no sé quantes mandangues… aquí els que fan un front són ells, el front del Tripartit a totes les institucions i per sobre de la democràcia i del país. El front dels perdedors, el front de les poltrones, el front dels ressentits. Aquest cop però no estem disposats a dir que ja està bé. Perquè com pot un partit que es fa dir independentista fer president de la Generalitat en Montilla?.
Subcric totalment l’article de Víctor Aleixandre
1. aquest.
2. i aquest
Parlen del País Valencià, que també és el teu país. T’ho recorde. Ara el Principat i la resta de la Nació Catalana caminem alhora. L’època del President Pujol fou un miratge MOLT AGRADABLE, ara cal veure l’avanç -real- i que ja, no hi ha excusa. ARA o MAI.
Cordialment Roc. Mira el nou escenari amb l’enfortiment del país nostre. No amb miratges. D’eixida el pacte de ZP amb Mas, s’ha trencat. Ara toca ser creatius. I no vendre per 4 xavos la resta del país. Pense en l’Hacadèmia Valenciana de la Llengua, l’aigua dels trasvassaments a Barna i València, etc. Negocis, tots per a empreses foranes , no d’ací, etc.
I mira que en sóc de convergent !!!! sense militar-ne….
Cordialment, però no desfallim !
Fins ara, el gran argument que estic llegint per part d’ERC és: com que CiU volia pactar amb els socialistes, hem pactat amb Montilla. Brillant.
El PSOE feliç? Feliç quan ZP volia que la sección nordeste del PSOE pactés amb Mas, tal com estava acordat des del 21 de gener a canvi de l’estatut de la vergonya? Feliç quan veu que el PP li retreurà que la sección nordeste pacta amb independentistas i rompe España?
El PP no hauria donat canya a Catalunya, després d’un pacte CiU-ERC? Què et penses, que ens besarien els peus? Amb CiU-ERC al govern els socialistes no serien vulnerables, serien unes víctimes del front català com PP i Ciudadanos, i des de Madrid hi hauria competència per veure qui és més español, si el PP de boquilla acusant-nos de tot o el PSOE putejant el finançament de Catalunya a tota pantalla per fer mèrits davant l’Espanya casposa i guanyar el 2008.
Amb Montilla president s’aconsegueixen vàries coses: incomodar Madrid, donar munició al PP perquè segueixi creant consciències catalanistes, tant entre el poble pla com dins el Tripartit; s’obliga a catalanitzar-se (en la mesura del possible) Montilla, se l’exposa a primera línia de foc per al desgast que li pugui fer Ciudadanos; es dóna una lliçó a l’stablishment que va enviar Mas a pactar un estatut de mínims amb tal de tallar el boicot a les seves empreses catalanes arreu de l’Espanya casposa. Que venguin a Europa i al món i es facin menys dependents d’un mercat que es perdrà de totes maneres. Finalment, es passa comptes amb David Madí, per fer un DVD escola Faes, amb Duran, per voler ser ministre a qualsevol preu, i amb Rubalcaba, que va d’estratega enemistant les cúpules d’ERC i CiU amb la maniobra de l’estatut.
Només em sap greu una cosa: aquesta estatut l’haurieu de disfrutar els qui el vau aprovar, els sociovergents. Ara no us exclameu: el país tindrà un president a l’alçada del marc legal que li vau procurar.
El Carod, te un posat messianic segons tu, te es parat a mirar quin posat tenen en Mas i en Duran. no tel dic, perque jo a diferència de tu tinc aducació, i respectu a les demés persones
Erc el farà president, però és que vosaltres amb en ZP el vau fer candidat…. us ha sortit un Frankenstein? Mala sort, a veure si us passen les ganes de fer jocs de mans, que porteu des del 93 enfotent-vos-en dels votants de CiU.
1.- l’eix nacionalisme/espanyolisme ja no existeix. Ara hi ha l’eix unionisme/sobiranisme. Caldrà,doncs, que a CiU es defineixin i tinguem també un centre-dreta independentista,com tenim un centre-esquerra independentista sota les sigles d’ERC.
2.-Per ser independents hem de ser primer normals i tenir un eix consolidat de dreta/esquerra.
3.-Ara vénen les municipals. Com que CiU s’ha aïllat, ERC pot tenir més regidors a la capital. Trias ja no té cap possibilitat.
4.-A la tardor, Zapatero avança eleccions per legitimar el procés d’Euskadi que inclourà referèndum. Joan Ridao,d’ERC, es perfila com el cap de llista que pot donar més diputats a Esquerra, perquè en Duran ja no pinta res després d’enfadar-se amb ZP.
5.-D’això en resultarà un partit independentista ben fort a les institucions, i una CiU que es repensarà el seu futur. Jo crec que CDC serà el partit independentista de centre-dreta, i UDC aturarà el PP.
6.-C’s ha entrat per fer mal al PSC i en farà. En breu poden ser el partit transversal de l’unionisme, amb el seu discurs que no té res a veure amb la ultradreta. C’s és un partit d’homes de palla que ja s’han apropiat Losantos i La Cope per guanyar-se les bases del PSC i PSOE i condicionar el PP cap a posicions ultres aquí i,sobretot,a Espanya.
7.-L’independentisme té el futur al davant. Es igual si el President de la Generalitat us sembla un home gris. De fet, és President d’una comunitat autònoma com Andalusia. Pensar el contrari és tornar enrera. No tenim President de la República ni tenim Primer Ministres com els països normals amb qui aspirem unir-nos a Europa.
8.-El procés sobiranista no és pas ràpid. Però ahir es va fer un pas de gegant al demostrar que l’independentisme no és essencialista ni ètnic, i que suma a tots els catalans vinguin d’on vinguin.
9.-L’indepedentisme és profundament democràtic i ha d’aspirar a guanyar convencent a la majoria social del país, i no pas només amb un 51% pelat.L’europeisme ens hauria d’ajudar molt en aquest camí (jo sempre dic a tall d’exemple esportiu, que hauriem de ser els pioners en reclamar seleccions europees al món,i seleccions catalanes a Europa.Però això és un debat a part).
10.-Veurem, viurem i guanyarem el referèndum d’autodeterminació
ERC havengut Catalunya als nazionalistes españols de PP Montilla.Inudem ERC de banderes españoles!Compra 1 bandera española i entregala ala seu/seus d´ERC.Corre,desde ahir ja n´estan portant!!!
Encara que no t’agradi, aquesta es la veritat: paraules del Sr. RIDAU: El Sr. Montilla pot ser un covers al catalanisme, però no és un traidor com ho va ser el sr. MAS quan va rebaixar l’estatut