Hauria de ser el primer d’una sèrie d’articles perquè la cosa mereix una reflexió i no es pot fer en 1500 caràcters amb espais. Potser hi tornaré.
Dijous 23 de setembre de 2010
<!–
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:””;
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;}
@page Section1
{size:595.3pt 841.9pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:35.4pt;
mso-footer-margin:35.4pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
–>
Hi ha
alguna relació entre el fracàs escolar i la corrupció? Segurament sí. L’altre
dia, per Internet, em van arribar un parell de correus.
El
primer parlava de Finlàndia i, segurament amb un excés de lloances i poesia,
explicaven les excel·lències del país.
Deien,
d’una banda, que és el millor país d’Europa pel que fa a l’ensenyament i de
l’altra que el seu sistema polític és un dels més nets del món i argumentaven
que un poble educat, no pot permetre que els seus governants siguin lladres,
corruptes i aprofitats. Que un poble instruït i educat no es deixa convèncer
amb discursos demagògics i amb mentides sistemàtiques.
Molt
bé. L’altre missatge, mira tu les coses, explicava la situació del País
Valencià. De com els seus dirigents són tan corruptes com els mexicans, dels
negocis que tenen orquestrats entre uns i altres i, de pas, casualment o no, la
situació de l’ensenyament en aquella comunitat: n.1 en fracàs escolar de
secundària i la pitjor escola primària de totes les autonomies.
El
P.P. al País Valencià té ben bé assegurada una nova majoria absoluta. No crec
que sigui una casualitat.
Potser
es va aclarint l’obsessió de Camps per carregar-se l’ensenyament. La relació
entre el govern corrupte, manipulant també els mitjans de comunicació, i la
ignorància de la gent, em sembla exemplar.
Vull
dir que si el poble vota dirigents lladres, corruptes i aprofitats deu ser per
alguna cosa.
I
tampoc te pensis que el Camps està sol en aquesta qüestió.
Potser
va davant, sí, però no sol.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Avui llegia un article al diari en que explicava com un xaval amb dos carreres universitàries es plantejava suprimir aquesta informació del seu currículum. Es veu que la digníssima i suada preparació que te el bon jan, l’hi és un inconvenient per trobar feina. Que quan el veuen venir, d’entrada, ja pensen que un tio tan espavilat és un inconvenient i que voldrà guanyar massa diners.
Mentre el llegia he pensat en la teva teoria de que ens volen ben ruquets. I que potser tens raó.
També et diré que aquesta és una idea molt d’abans. Segur que més d’un cop li hauràs sentit dir a algun padrí, amb to de desaprovació o de cert temor, allò que aquests xiquets els esteu espavilant massa. Es clar ells estaven educats d’una altra manera. I el Camps i companyia potser també.
Trenta anys son molts, i s’ha fet molta feina, però no ens enganyem, en queda molta més per fer. Que un no es torna un demòcrata convençut aprovant una constitució. Em sembla més, que és com el deixar de fumar, que sempre es dona la circumstancia en que n’encendries un, malgrat que hagis deixat el vici fa anys. I si l’encens, malament, ja t’hi tornes a enganxar. Potser és això el que els passa al Pais Valencià, i allí on el PP ha tornat a manar.
No voldria ser pessimiste, però crec que aquest país, per estar prou madur, encara li falta una altra generació al timó, i una bona revolta juvenil, farta de jeure, telebassura i botellon, entre mig. La nostra no ho ha sabut fer.
Al Principat de Catalunya es volen carregar -un xic més- l’ensenyament amb la introducció massiva de l’ordinador i les “noves tecnologies”. És la solució que dónen els fracasats i mentiders de la política: canviar-ho tot perque tot sigui sent igual de fomut.
Atentament
Per veure que l’educació no serveix de gran cosa quan hi ha corrupció política només cal observar com gent summament ben preparada de les antigues repúbliques soviètiques o de l’Argentina van acabar fent de dones de la neteja aquí -i amb projectes vitals frustrats per sempre més. L’educació produeix virtut privada però sense virtuts públiques no es va enlloc.
El bon govern i la bona escola són simptomes, són les ombres, els reflexos d’una societat que entoma el seu present i el seu futur.
La catalana, potser hi està en camí d’entomar el seu present, autodeterminant-se i responsabilitzant-se dels seus recursos( que regalem per poder ser espanyols), de la corrupció de la seva classe política: el Palau i Petròria és la punta de l’iceberg, pregunteu-vos perquè no estan tornant els crèdits que van demanar per pagar les seves campanyes electorals i sabreu cap on heu de destapar el proper femer.
Quina escola creieu que podem tenir? Se’n responsabilitza la comunitat més propera? Només que es destinés un 1% de la despesa en investigació farmacèutica podríem conèixer: quin és el millor horari per ensenyar i aprendre….quin és el millor calendari per millorar el rendiment….. Com podem prestigiar públicament l’excel·lència de l’esforç escolar….
Mentrestant l’horari escolar intenta cobrir l’horari laboral dels pares sense aconseguir-ho….. Les vacances d’hivern per omplir estacions d’esquí….. La setmana santa cau com li dóna la gana…..
I és que en el fons no ens prenem seriosament i els espanyols ja fa temps que es foten un tip de riure quan ens veuen venir.