Que el president del Parlament de Catalunya acabi el discurs d’inici de legislatura amb un Visca Catalunya Lliure, donada l’actual situació política de Catalunya no deixa de sonar més a retòrica formal que un veritable crit de reivindicació nacional.
En altres circumstàncies aquest crit sonaria com……
a veritable crit de reafirmació nacional. De lluita per aconseguir les llibertats nacionals del nostre País. Ara sembla més un crit d’enyorança i en record de temps i lluites passades.
Ja no fa posar la pell de gallina. I això és un mal símptoma.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
ERC de moment es això, paraules,no fets
Mentre que la primera vegada que ho va dir em va il·lusionar, divendres passat tampoc vaig sentir res. És més, des d’abans que parlés ja n’estava convençut que ho acabaria d’aquella manera. Unes paraules boniques per rentar-se una mica les mans… Tot i això, en Benach, per mi, encara és dels que tenen més crèdit dins d’ERC.