De fet fa més de 25 anys son això, una Comunitat autònoma de l’Estat Espanyol. I ara no es d’estranyar que un Castellà sigui President de la Generalitat. Com tampoc es d’estranyar que els partits d’esquerres sumin escons per governar. I evitar que la dreta ho faci.
De fet el que ha passat a Catalunya no es res més que la normalització de la vida política. Un front d’esquerres més fort políticament que el centre dreta i la dreta juntes es el que tindrà el poder polític a Catalunya durant els propers anys.
De fet……..
l’única cosa que ha canviat es que molts ciutadans de Catalunya no estaran representats nacionalment, per aquest nou Parlament i tampoc sentiran com a propi el nou Govern d’Entesa.
De fet el que ha passat es que una part molt important de Catalans estan orfes de representació i lideratge polític.
De fet l’error o la traïció d’ERC, el temps ho definirà millor, ha esmicolat el nacionalisme català. I a fet perdre la fe que alguns encara teníem en la nostra classe política.
De fet el desastre nacional serà molt pitjor que el de 1714, aquest cop estem tocats, enfonsats i separats.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
De fet portem 27 anys de reconstrucció nacional de Catalunya, passant d’una dictadura que pretenia exterminar-nos a una democràcia centralista que ha estat forçada a cedir una gran part del seu poder polític. Fins i tot durant la patètica legislatura que ha protagonitzat el tristpartit-1, s’ha aconseguit fer un salt endavant importantíssim mitjançant l’estatut que s’ha aprovat, però també amb el que va demanar el Parlament i que marca el camí a seguir durant els propers anys.
De fet és sorprenent que haguem tornat a entrebancar-nos amb la mateixa pedra del compromís de Casp, triant un Fernando de Antequera abans que un Jaume, compte d’Urgell. En Montilla, un antinacionalista català recolzat per un partit independentista que va votar en contra del millor estatut que ha tingut mai Catalunya, ara en farà el desplegament.
De fet és normal que la lluita aferrissada que en Montilla ha fet des dels municipis controlats pel PSOE com la Diputació de Barcelona, contra la normalització de la llengua catalana a totes les escoles a menys de 30 quilómetres de Barcelona com a li hagi costat la creació del partido de la ciudadania.
De fet és normal que el centre esquerre espanyol s’hagi unit a l’esquerra catalana per repartir-se el poder en contra de la convergència i la unió de tots els nacionalistes de dretes de centre i d’esquerres que volem un govern sense subordinacions amb els partits espanyols.
De fet l’única cosa que ha de passar és que el desgovern tristpartit-2 acabi com més aviat millor, tant de bo sigui amb una moció de censura que ERC promogui, però en qualsevol cas el més important és que després de 300 anys de resistència el poble de Catalunya reforci la seva voluntat de redreçar la situació, votant massivament a totes les convocatòries per les forces nacionalistes que han demostrat ser fidels al poble que representen.
De fet, ens caurà la cara de vergonya veure investit com a President de la Generalitat un personatge mediocre i negatiu. És molt pitjor que veure l’Emilio Butragueño del Madrit sentat a la llotja del camp nou com a President del F.C.Barcelona.
Els catalans tenim un lideratge ferm, es diu Artur Mas. Pot contestar totes les preguntes de les entrevistes sense deixar plantat el periodista, o contestar ràpidament, perquè te un projecte de país al cap, no li cal llegir les respostes en un paperot que li ha escrit l’aparell del partit, ni debatre els problemes de Catalunya davant de les càmeres de les televisions espanyoles en castellà. Tenim un líder intel·ligent que ha guanyat les eleccions a la presidència de la Generalitat i que malgrat estar a l’oposició durant 3 anys, ha continuat treballant i aconseguint millores importants per als catalans.
De fet, el partidisme manifest d’ERC i les seves ànsies pel poder tenien decidit fer una altra vedada un tripartit, malgrat que els van fotre fora de mala manera, han enganyat els electors i els han fet creure que era possible la unitat d’acció del nacionalisme a Catalunya. Han preferit dividir en lloc de sumar, els va millor escollir un President feble, maldestre i penós per tenir-lo collat, que unir-se a un President fort i pencaire que hauria fet de motor del nou govern.
De fet el desastre nacional serà molt pitjor que el de 1714, aquest cop estem tocats i separats, però d’enfonsats…. mai !