Pere Meroño
Diari d'un eurocomunista del #PSUC
Un mateix problema a tot Europa
dilluns 8 de gener de 2007
per Guy Montag [1]
Finalment, a França, l?any 2006 haurà estat l?any d?una gran revelació: hi ha gent pobra que viu al carrer! Aquesta ?descoberta? ha estat possible gràcies a la mobilització dels ?sense sostre? i de les associacions que els donen suport que, des de fa un mes, han organitzat acampades a les ribes del canal de Sant Martí a París, i també en d?altres capitals de província, com ara Tolosa de Llenguadoc, Lió o Niça.
Ens pensàvem que el problema número u de França era la seguretat. Doncs, vet aquí quina sorpresa: després del treball, l?habitatge arriba al capdavant de les preocupacions de la ciutadania. De cop i volta, la classe política se?n commou: Nicolas Sarkozy (actual ministre de l?Interior i candidat a la Presidència de la República) es presenta com una mena de David Copperfield de la vivenda i promet fer desaparèixer els sense sostre. I un cop que ha dit això, el nostre home es queda tan ample. Per la seva banda, Ségolène Royal, l?aspirant socialista, ha fet gairebé el mateix, però en versió més ?discreta?: un vespre, ha anat a visitar els acampats. No cal amoïnar-se: en el seu programa està tot previst, amb l?accés a la propietat… Finalment, el President Jacques Chirac, ha redescobert també que l?accés a l?habitatge hauria de ser un dret exigible davant dels tribunals, una cosa que reclamen des de fa desenes d?anys les associacions que lluiten al voltant de la problemàtica de la vivenda.
Vet aquí un espectacle lamentable, enfront de la gravetat de la situació. Es multipliquen les promeses i s?adopten mesures d?urgència, de caràcter provisional. Però, la gent que viu des de fa anys en condicions penoses sap prou bé que les solucions ?provisionals? poden eternitzar-se. Quantes persones que han fet la sol·licitud d?un apartament viuen des de fa anys en cambres d?hotel, allotjats en pisos minúsculs, insalubres o fins i tot al carrer, a l?espera d?una proposta ?d?habitatge de lloguer moderat? (HLM), que s?administren des de les municipalitats? A hores d?ara, ja estem parlant de més de tres milions de persones!
El nombre de sol·licituds d?HLM, 1.300.000, no para d?augmentar. El dèficit estimat és de 900.000 vivendes. Pel que fa a la proporció dels pressupostos familiars que cal consagrar a la vivenda, esdevé cada cop més important. Les causes principals d?aquesta situació són les mateixes a tot Europa: explosió de la pobresa, de l?atur i del treball precari; abandonament progressiu, per part dels Estats, de la construcció d?habitatges a partir de la dècada dels 70; abandonament també de les subvencions per tal de reduir la despesa pública i no interferir en el mercat de la construcció de l?habitatge individual; llibertat de preus i especulació immobiliària.
El govern, davant l?abast del problema, respon a còpia de gesticulacions i declaracions pomposes. Així doncs, la qüestió de l?habitatge ha estat declarada ?gran causa nacional?. Però, concretament, els Pressupostos generals del 2007 representen, en aquest àmbit, un retrocés del 2?6 % en relació amb els comptes del 2006. I, l?any 2005, només es varen construir 70.000 vivendes socials. D?una altra banda, per contra, els desnonaments augmenten constantment, els regals als propietaris futurs o actuals es multipliquen, mentre que es distribueixen algunes engrunes als més desafavorits amb l?increment de l?1?8 % de les ajudes a l?habitatge durant l?exercici del 2007 ? pujada que no es produïa des del 2001.
Però, des de fa uns quants dies, el govern vol instaurar el dret a una reclamació jurídica formal sobre l?accés a l?habitatge. Aquest dret, si finalment fos efectivament reconegut, obriria la possibilitat de recórrer davant dels tribunals, de tal manera que a un dret ciutadà correspongués una obligació real de l?administració. El principi seria el mateix que s?aplica en l?àmbit de l?educació. Aquest dret ja s?està aplicant a Escòcia. Però, perquè aquest dret no romangui un simple desig, cal garantir els mitjans materials de la seva aplicació.
Doncs bé, de moment tot són vaguetats. I tots els dubtes són permesos només de veure com és utilitzat, a tall d?exemple, el concepte de ?commixtió social?. Presentada com una resposta als desitjos d?igualtat, la ?commixtió? s?ha revelat com un mitjà de filtrar les atribucions d?habitatges, de reestructurar els barris amb una forta concentració d?habitatges socials i d?incitar les classes mitjanes a instal·lar-s?hi per tal de garantir en aquestes zones un bon ?equilibri social?. Ja no es pretén lluitar contra la pobresa. Es considera que, només pel fet d?escampar algunes famílies de ?classe mitjana? en els barris populars o bé d?encabir alguns pobres en les barriades més benestants, s?obtindrà un resultat beneficiós per als desafavorits, que així podran esdevenir ?gent civilitzada?.
Nogensmenys, hi ha solucions. Però demanen una real voluntat política, començant per l?aplicació dels textos que ja existeixen. A curt i a mitjà termini, convé aplicar l?ordenança de 1945 sobre la requisició de tots els habitatges desocupats. Cal rehabilitar els immobles insalubres, aturar els desnonaments i congelar els preus dels lloguers. Cal abandonar les polítiques d?enderrocament i de venda dels habitatges de protecció oficial, inscriure en la legislació l?accés a un habitatge digne com un dret fonamental i exigible davant la justícia. A més llarg termini, es tractaria d?endegar un programa ambiciós de construcció d?habitatges socials, finançat pels poders públics. És necessari contenir el preu dels lloguers – que no haurien de representar més d?un 20 % de les despeses dins del pressupost familiar -, utilitzar realment la contribució patronal de l?1 % per al finançament d?habitatge social de titularitat pública, sotmetre a conveni i a règim de lloguer els habitatges buits o desocupats i sotmetre igualment a conveni qualsevol habitatge que es beneficiï, per a la seva construcció o rehabilitació, de finançament públic.
Notes
[1] Publicat a Rouge. 5/01/2007
Article publicat i traduït per la gent de Revolta Global (us convido a girar-los visita):
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Si prenem com a referència un país que porta estancat la tira d’anys i que perd posicions al món un any sí i l’altre també, no anirem gaire lluny.
Pel que fa a aquesta gent, és significatiu constatar que ningú es pregunta com es paga tot això i a què es renuncia per pagar això. És un discurs irresponsable, infantiloide i d’una demagògia espectacular…. que pagui l’Estat! …i pagant, pagant, França està com està. Perquè (que quedi clar) res en aquesta vida és gratis i tot s’acaba pagant (en crisis econòmica que genera atur, en menys hospitals, en menys escoles, etc…). Clar que per al missatge evangèlic d’aquests apòstols de la coullonade és més fàcil anar prometent.
Per no parlar de la "commixtió" aquesta, que recorda les experiències d’en Pol Pot movent gent amunt i avall com si fossin fitxes del parxís. Feia temps que no llegia tantes animalades juntes.
Com es deia d’en Le Pen en el seu temps "Il pose les bonnes questions et donne de mauvaises réponses".
A França s’estan revoltant perquè l’habitatge ha arribat ja a la meitat del preu de la vivenda a Espanya. A què esperem nosaltres?
Prou de formigó, calentament global, superpoblació i destrucció del paneta.
Qui vullga un habitatge què s’espavile o busque alternatives sostenibles.