MARCÚS

(@marcroca)

23 de febrer de 2007
3 comentaris

Ironia i surrealisme, quin gust! L?Astre ha tornat…

Desconec què fa que els acudits i el
sarcasme no em facin trempar, en canvi les converses sense sentit donen sentit
a la meva vida. No ho sé, dec tenir el riure fàcil o descol·locat. Quan una
conversa -pretesament humorística- em fa pensar, ja l?hem cagat. Ara bé quan la
conversa em fa volar, quan em permet perdre el temps de vista, quan la resposta
no té res a veure amb la pregunta, quan canviant de tema segueixes parlant del
mateix, quan sense dir res ho dius tot, en aquest cas em sento viu, i això si
que em fa trempar. [Segueix]

Potser per això m?agrada l?Astre intercomarcal. Ja n?havia parlat
alguna vegada [Quimi Portet]
[Sarcasme meridional
vs Ironia nostrada
] [La terra és plana] i,
avui, també en parla l?Isern (aquí) [Comentari
per l?Isern: Gràcies per recordar-te dels antisistema (tot i que prefereixo
Altersistema o alguna cosa per l?estil), perque jo sóc un dels que no poden
escoltar les cançons des de tel bloc
], i, el Pep Blay a l?AVUI (aquí).

Blocus Track: Parlant de riure,
una vegada vaig escriure aquest paràgraf, i m?agrada (visca l?ego!):

"En tinc
ganes. Tinc ganes de fer vacances. Tinc ganes de caminar, llegir, xerrar,
riure, sobretot riure, i tot relaxadament, sense presses. Riure… quin gran
invent! Això si que és evolucionar. Ho heu provat? Jo intento fer-ho a tota
hora, un dels meus lemes és: "somriu, riu, somriu", és com una cadena
que no s’ha d’acabar mai. Riure de tot, per tot i en tot. Riure perquè si, i no
buscar-ne el per que. Riure com un estil de vida, un riure sincer, abstracte i
encomanadís, a ser possible. Compartir és viure, que diuen. Riure amb l’altre,
no de l’altre. Riure de tot i per tot, amb total llibertat, a canvi de res.
Riure relaxa i allarga la vida, a més d’emplenar-la de qualitat. Riure per
riure, amb un somriure per agafar energia per a poder tornar a riure amb totes
les teves forces, forces infinites que es multipliquen a l’enèssima potència
amb un bon riure sincer, sense complexes, gratuït i ple de llibertat, la
llibertat que tot s’ho val.
?

Aquí teniu un tema del nou CD de Quimi
Portet
. Com que encara no l?he escoltat massa, penjo el que deurà ser el single
promocional: ?Matem els dimarts i els divendres?.

  1. ..Un bon riure sencer i sincer, sense complexes, gratuit i ple de llibertat, la llibertat que tot s’ho val…que la cosa més bonica d’aquest món es viure cada segon com mai….Gràcies, crac. :P)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!