Desconec què fa que els acudits i el
sarcasme no em facin trempar, en canvi les converses sense sentit donen sentit
a la meva vida. No ho sé, dec tenir el riure fàcil o descol·locat. Quan una
conversa -pretesament humorística- em fa pensar, ja l?hem cagat. Ara bé quan la
conversa em fa volar, quan em permet perdre el temps de vista, quan la resposta
no té res a veure amb la pregunta, quan canviant de tema segueixes parlant del
mateix, quan sense dir res ho dius tot, en aquest cas em sento viu, i això si
que em fa trempar. [Segueix]
Potser per això m?agrada l?Astre intercomarcal. Ja n?havia parlat
alguna vegada [Quimi Portet]
[Sarcasme meridional
vs Ironia nostrada] [La terra és plana] i,
avui, també en parla l?Isern (aquí) [Comentari
per l?Isern: Gràcies per recordar-te dels antisistema (tot i que prefereixo
Altersistema o alguna cosa per l?estil), perque jo sóc un dels que no poden
escoltar les cançons des de tel bloc], i, el Pep Blay a l?AVUI (aquí).
Blocus Track: Parlant de riure,
una vegada vaig escriure aquest paràgraf, i m?agrada (visca l?ego!):
"En tinc
ganes. Tinc ganes de fer vacances. Tinc ganes de caminar, llegir, xerrar,
riure, sobretot riure, i tot relaxadament, sense presses. Riure… quin gran
invent! Això si que és evolucionar. Ho heu provat? Jo intento fer-ho a tota
hora, un dels meus lemes és: "somriu, riu, somriu", és com una cadena
que no s’ha d’acabar mai. Riure de tot, per tot i en tot. Riure perquè si, i no
buscar-ne el per que. Riure com un estil de vida, un riure sincer, abstracte i
encomanadís, a ser possible. Compartir és viure, que diuen. Riure amb l’altre,
no de l’altre. Riure de tot i per tot, amb total llibertat, a canvi de res.
Riure relaxa i allarga la vida, a més d’emplenar-la de qualitat. Riure per
riure, amb un somriure per agafar energia per a poder tornar a riure amb totes
les teves forces, forces infinites que es multipliquen a l’enèssima potència
amb un bon riure sincer, sense complexes, gratuït i ple de llibertat, la
llibertat que tot s’ho val.?
Aquí teniu un tema del nou CD de Quimi
Portet. Com que encara no l?he escoltat massa, penjo el que deurà ser el single
promocional: ?Matem els dimarts i els divendres?.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Però si que veig que el poses en pràctica. Sí senyor.
..Un bon riure sencer i sincer, sense complexes, gratuit i ple de llibertat, la llibertat que tot s’ho val…que la cosa més bonica d’aquest món es viure cada segon com mai….Gràcies, crac. :P)
Jo també celebro la tornada de l’astre.
A veure si fa agun concert per aquí a la vora, oi Marcús ?