Aquestes
festes el canal 33 ens va oferir un programa a través del mític espai
musical Sputnik -buscar-lo a la graella és tota una odissea, canvia d'horari i
dia cada dos per tres, o més!- que, sota el títol "Jocs reunits" ens presentava un
reportatge-entrevista amb els cantants galàctics nostrats (Sisa, Quimi Portet,
Pau Riba, Antònia Font, Pascal Comelade, Roger Mas, Adrià Puntí,... i, amb una
absència imperdonable: Albert Pla). No calia fer un bon reportatge, només amb
la presència i les disseccions mentals d'aquests artistes ja n'hi havia prou
per passar una bona estona volant davant la caixa tonta -intel·ligent per una
hora-.
S'hi
van dir moltes coses, unes d'interessants i d'altres més, però una em va quedar
a la ment. I, la va dir el gran Quimi Portet.
Va
fer una diferenciació sobre les tipologies d'humor entre països veïns. En Quimi
diferenciava la ironia catalana amb el sarcasme "de països germans més
meridionals".
Bé,
no cal que digui que hi estic totalment d'acord. Sense oblidar que les
generalitzacions poden ser odioses, ho podem entendre amb totes les accepcions
que facin falta.
Segons el diccionari de la Gran Enciclopèdia Catalana (virtual), el sarcasme significa "ironia mordaç", entenent per mordaç "corrosiu", "que ataca la gent malparlant-ne d'una manera acerba (=cruel)".
Mentre que ironia significa:
"Figura retòrica que consisteix a expressar una intenció amb un llenguatge de significat aparentment contrari, com a retret o burla.
Forma d'humor que adopta aquest recurs.
Esdeveniment contrari al que hom té dret a esperar.
Procediment interrogatori utilitzat per Sòcrates, el qual, fingint d'ignorar una cosa, demostrava que en tenia un coneixement superior al del seu interlocutor que presumia de saber-la".
Doncs, no hi ha massa més a dir, personalment entenc la ironia com un actiu d'intel·ligència, mentre que el sarcasme no deixa de ser una vessant agressiva del sentit de l'humor que només busca la submissió del teu interlocutor per a poder fer pujar el teu propi ego.
Pel contrari, la ironia l'entenc com una
vessant del sentit de l'humor -del caràcter, fins i tot- que et permet compartir la
intel·ligència i el benestar individual i col·lectiu, d'una forma gratuïta, amb
qui t'està escoltant, un enriquiment mútu.
En
fi, ja ho diuen, ens cal més sarcasme i menys ironia, no?
Salut i llibertat!
Marcús
Ja li està be la ironia amb sarcasme sense arribar a les mans.