LLETRA A UN ARQUITECTE MADUR

Distingit senyor Mercadal:

     

En primer lloc em presentaré per tal de fer més "compressiva" l’opinió que vau demanar-me en enviar-me el recull d’obres i projectes així com l’estudi al voltant de l’habitatge a la Mediterrània, pel qual motiu us estic força agraït.

Sóc un jove arquitecte de 33 anys, amb dos i mig en l’exercici de la professió, amb poca obra per tant: un xalet a Gilet, una habilitació d’unifamiliar a Paterna, un parell d’unif. entre-mitgeres, i una promoció en construcció de 14 adossats a La Pobla de Vallbona, i per últim l’obra de la què estic més cofoi una fàbrica d’estampació de paper, ja finalitzada, d’un cert nivell, amb uns 400 m2 d’oficines més la zona de producció, d?uns 800 m2, a Paiporta.

En sóc aparellador des de fa 7 anys, la qual cosa m’ha ensenyat alguna cosa en quant a materials i empreses, així com una petita època com a funcionari de l’Ajuntament de València (això sí, dissenyant places urbanes i alguns trams del Túria amb companys de la secció. ¡ Coses de l?administració, que a vostè tant li agraden ! ).

Vos faig aquesta introducció per a que sigueu conscient que el que em demanàveu és una mica afalagador per a mi i molt atrevit per la vostra part. Durant aquests mesos des que em vau fer arribar a mans els reculls me?ls he estudiat amb deteniment, doncs com podeu veure alguna temàtica del que m?encomanen està relacionada amb el vostre quefer, això sí, a un nivell inferior.

He arribat a fer un parell d?esborranys a mà, al remat he preferit d’escriure-hi "tal com raja", intentant incorporar tot allò que amb l’estudi d’aquests reculls i el coneixement de la vostra-nostra Menorca que fa uns anys, durant una estància vacacional, vaig poder apropiar-me i gaudir.

Tot seguit l’hi avanç unes minses línies sobre els factors que em preocupen alhora de valorar una obra arquitectònica a grans trets:

1. La racionalitat funcional de les plantes.

2. La fluïdesa espacial concretada des de la secció.

3. La inserció a l?entorn tant per analogia com per contrast, a nivell paisatgístico-ambiental com a nivell d?inserció a l?àmbit cultural del país en què construïm. Més clar: no podem construir igual a Brno (Rep. Txeca) que a Berlín (Alemanya) per posar un exemple conegut com és del molt admirat per mi Mies van der Rohe i que en aquest punt dissent d’ell. Per la mateixa raó no concep que el plantejament arquitectural siga el mateix a riba i riba de la Mediterrània. No podem construir igual a Ciutadella, Dénia o Lloret que a Alger o Mililla. La base social humana existeix i és l?aglomerant que fa que en condicions semblants d?azimuts, hores de sol, vents, materials, etc. destil·len arquitectures diverses.

4. La conformació tectònica imbricada amb l’us de materials.

5. La caracterització i modenatura (passeu-me el gal·licisme) mitjançant els alçats, així com els materials de revestiment i acabats si hi calen.

Crec haver detectat diversos tics. El professor Subias va ser premonitori, en part. Fa l’efecte que quan dissenyeu per a centre-europeu els habitatges espandeixen centrifugament en longitud ( Broszeit, Wywiol i Rühnke) excepcions : La Calma del senyor Sintes.Es a dir wrightianegen. Quan ho féu per a menorquins els espais s’hi quadren i coderchianegen,(potser per qüestions de morfologia del solar, pressupost, etc. que no hi atanse a esbrinar) per dir-ho d’una manera entenedora: ( La casa de la sra. Mercadal, del sr. Sànchez, Ameller, Gual-Sintes, etc.) excepció : Du Souich, per la qual, modestament, us felicit. En quant a la casa Anglada s’hi veu, a una hora lluny, que hi ha massa llapissos damunt del tauler, s’allargassa i alhora s’hi quadra, acabats de cara-vista?, la planta segona de fet s’hi distorssiona i desorganitza als trasters (vestidors?) i petit estar, en definitiva un caseriu navarrès al bell mig de l’illa.  

Crec també haver detectat un esforç gran esperonat per la mancança de diversitat de materials o no poder utilitzar-los per causa de les ordenances, i que ha cristal.litzat en una recerca formal molt interessant en unifamiliars de petit format com ara Ca n’Aparício que en la seua senzillesa em sembla un autèntic rellotge que persegueix el sol en les seues obertures i disposició de dormitoris i estars al llarg del dia. Crec que està força bé arrelat mitjançant el sòcol de paredat al penya-segat. Amenace de copiar-li-la en quan puga o com dèiem a l’escola "afussellar-lo". En el mateix sentit van Sa Figuera del seu cosí. Esper que puguen portar-la a bon port, si no ho han fet ja. El paredat nu sembla que és una troballa de vostè -doncs no vaig veure-hi cap en la meua estança a s’illa- que caldria aprofundir i el lloc sembla prou inhòspit com per fer l’habitatge acollidor ajudat pels xebrons i fustam de sostre (sospit?) de la teulada, a més del fumeral. La unitat espaial de P.B. és una assignatura pendent, per a mi, en adossar tots els elements contra el paredat i crear un únic espai. Si avancés el mur cortina i els matxons podria crear-s’hi una comunicació visual entre p.b. i dormitoris.

Les Honey-moon crec que estan en el mateix camí i és simpàtica l’analogia formal dels cors de l’embolcall. Llàstima!. Una cosa semblant però com unifamiliar construí o (-irà) Carles Ferrater – Les Five- a L’estartit , crec.

Voldria ara incidir en un tema que em preocupa que consisteix a revaloritzar l’arquitectura dita comercial que s’hi rebutja des dels mass mèdia propis de la professió i que tanmateix són els fets arquitecturals que configuren massivament les ciutats i nuclis urbans on les persones vivim i són la resta d?arquitectures (les que apareixen a les revistes, vídeos, etc.) les que en la seua solitud marquen fites però no conformen els espais habitables. I com en tot n’hi ha de bo i de dolent en ambdues varietats. ¿ O és que vostè no ha visitat una arquitectura vista en paper couché i no li sembla una arquitectura més aviat vulgar? i el mèrit es troba en el fotògraf. Amb tot vull tornar a felicitar-lo per haver fet els reculls que ens dóna una idea de la recerca, si més no, expressa una tasca més enllà del "firmar projectes" sinó de compromís amb l?arquitectura, el benestar de les persones que viuen en la seua arquitectura i Menorca.

No hi vull estendre?m més, tan sols desitjar-li a vostè, família i col·laboradors un bon any ’94 i deixar palesa que a València tenen un amic per al que faça falta

Atentament  Josep Blesa i Morante, arq.

P.D.= S’hem traslladat de despatx i a hores d’ara som a….

 

 

 

Quant a josepblesa

Interdit destorbar el conductor.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*