Des de la Plana

A hores d’ara, tothom està d’acord en l’evidència que prohibir les estelades a la final de la Copa del Rei és una errada monumental. Perquè si no s’hagués fet res, no hauria passat res. Però una vegada comés l’error, el que calia era rectificar. Però ni s’ha fet ni, presumiblement, es farà.

Ara, han quedat ben clares les següents circumstàncies.

1.- La delegada del Govern a Madrid, Concepción Dancausa, és filla d’un fundador de la fundación Francisco Franco. Poca broma. I, pel que es veu, d’extrema dreta com el seu pare i els seus coreligionaris. Per molt que se l’haja volguda classificar com “de l’ala dura del PP”, ha quedat clar que aquesta ala dura és, senzillament, feixista.

2.- la capacitat de maniobra dels governants és nul·la. Incapaços d’aturar aquesta dona que, pel que es veu ni tan sols es va molestar el ministre de l’Interior abans de prendre la seua decisió, ràpidament tots es van llençar a recolzar la “mesura preventiva”.

3.- Els anomenats Constitucionalistes, estan espantats. Perquè veuen que l’independentisme agafa embranzida, que les cancelleries n’estan molt interessades i que ja no accepten les seues imposicions ni amenaces. I ara, de sobte, les “banderes separatistes” amenacen amb inundar-los la seua capital. I envoltades de somriures, que és el millor de tot. (per a ells, el pitjor).

4.- Si el que volien era evitar que el mon veiés el Vicente Calderón ple d’estelades, ara ja han aconseguit tot el contrari. Amb 2500 policies no podran evitar que la capital d’Espanya s’ompli d’estelades imaginatives. Fins i tot en el cas que aconseguiren que no es veieren, n’hi hauria prou amb substituir-les per banderes de qualsevol altra banda. Encara que foren del Vaticà, que tampoc estan a la Constitució. Què faria, aleshores el policia? Requisar les banderes de la Santa Seu? Amb quin argument?. Sembla que, finalment, seran banderes escoceses. És a dir; que a més de botar-se la prohibició, se’n riuran ben a gust.

5.- Immediatament després de la decisió, el President Puigdemont va anunciar que no hi aniria, a veure el partit. Perquè la prohibició era intolerable. Ràpidament s’hi han afegit l’alcaldessa de Barcelona., la de Madrid i, segurament, més personalitats. Amb una mica de mala sort, el Rei s’hi pot trobar molt sol, allà.

6.- Els mitjans de comunicació estrangers, que són els que importen, n’estaran molt pendents del que passe, allà. Han aconseguit internacionalitzar encara més el “conflicte”. Un conflicte que són incapaços de gestionar.

7.- Havent permès una manifestació de nazis la mateixa setmana, han quedat ben retratats. Quan vagen pel mon, aquells equips d’ambaixadors extraordinaris – els ordinaris també-  a explicar les excel·lències del seu règim, s’hauran d’espavilar per donar les explicacions que els demanen.

8.- Vist l’escàndol, ara fins i tot diaris molt de Madrid com el País, ja publiquen que els juristen dubten de la legalitat de la mesura. Com s’ho veuran.

9.- Està clar que no rectificaran, perquè la seua única política és sostenella y no enmendalla. De manera que s’arrisquen a tindre un camp que cridarà contra l’himne nacional, on la televisió alterarà el so per tal que no es note, on els corresponsals estrangers faran unes cròniques que parlaran de molt més que de futbol i on s’hi veuran poques autoritats i amb cares llargues.

10.- I ja, el summum seria que el Barça guanyés la copa del pleit i que l’aixequés Piqué.

La veritat és que Felip VI pot estar content. El govern que té en funcions li ha rebentat la festa del tot. Això si no decideix l’home que tampoc hi acudeix. Perquè ja em direu. Anar a un partit de futbol, on no juga cap equip del teu poble, on et xiularan, on necessites molts policies per evitar uns aldarulls que han provocat els ineptes que els haurien de previndre, pot ser no paga la pena. Aquest sí que seria un colp de veritable efecte.

Epíleg provisional. Sembla que el jutge del Jutjat número 11 de Madrid ha alçat provisionalment la prohibició. Però això té tres efectes. Al pobre Magistrat se li llençaran tots els lleons al damunt. A més a més, sembla que encara no ho ha pogut resoldre del tot. I més important. Si no hi havia cap argument per a prohibir l’estelada, ara no només ha quedat en evidència la Delegada del Govern. Araa estan tots al mateix sac. I ja veurem com acaba, la cosa.

Un partit de futbol on el resultat sembla ser del tot irrellevant, en comparació amb el que passarà a la graderia. Però clar; una Espanya que basa el seu patriotisme en una selecció de futbol, s’assembla molt a aquella Espanya que basava l’acció exterior en els triomfs del Real Madrid yé-yé. En color, però igual.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!