Des de la Plana

Davant d’unes noves eleccions, es veu que les enquestes no són gaire afalagadores per a molts partits polítics. I per això uns i altres van fent moviments. El seu problema rau en que els estan fent tard – ara ja s’han mostrat incapaços de formar cap mena de govern d’utilitat per als ciutadans- i també amb poca traça.

D’una banda, Podemos, veient que no ha pogut, ara confluirà amb IU, amb Anguita com a referent. Sota la inspiració d’aquell personatge que va afavorir, ja fa molts anys, l’arribada de JM Aznar a la Moncloa. Quina capacitat d’innovació. Molt possiblement, entre els dos no arribaran als vots que van tindre per separat mig any abans. Perquè les bajanades dites en públic i repetides una i altra vegada, acaben arribant a la gent. Per la seua part, a Barcelona, Ada Colau ha cedit bona part del seu poder al PSOE representat per Jaume Collboni. Tot un símptoma que efectivament, sí que es pot. Es pot predicar amb l’exemple, però no es fa.

Un poc més enllà, el PSOE de Pedro Sánchez, continua sense entendre res que no siga mantindre allò que gaudeixen els seus dirigents. Ara recupera a Josep Borrell com a presumpte ministre d’afers exteriors i també a Margarita Robles, ex-secretària d’estat d’interior en el darrer govern de Felipe González. Per a Catalunya, ja han triat a Meritxell Batet que s’ha apressat a negar qualsevol possibilitat de referèndum per la independència. No deixa de ser curiós que només puga triar veterans molt veterans i personatges que, el primer que fan és negar la possibilitat de triar democràticament allò que es vol ser. Diu que van a guanyar les eleccions. Els darrers resultats, amb 91 escons, van ser els pitjors de la seua història recent, però encara els poden empitjorar.

Ciudadanos, de moment ha tret a Albert Rivera a afirmar que estendrà ponts cap a la dreta i cap a l’esquerra. Ell, com tothom, diu que està al centre. Però el que acaba de fer només unes setmanes enrere no és això. Ni molt menys. A més a més, també es veu que li comencen a aparèixer casos de corruptes dins de les seues files. No és estrany, perquè han recollit molts “quadres” provinents de la desfeta de UpyD o del mateix PP. Ara per ara, com es veu que ja ha perdut una part del favor mediàtic, sembla més apagat.

El PP, que a València és considerat una organització de delinqüents per les autoritats judicials, continua fidel al seu discurs. Tot allò que no siguen ells, és el caos. Que ells hagen saquejat i saquegen tot el que poden, es veu que és un mal menor. Ells no tenen la culpa de res, ni sabien res. Ni de robar, ni del pitufeo, ni de l’accident de metro de València, ni de la visita del Papa, ni de les subvencions a les empreses d’autopistes radials fallides, ni de rescatar els bancs fallits amb diners dels ciutadans, ni res de res. I encara n’hi ha més. El principal argument de M. Rajoy per a fer-se bona publicitat és que els espanyols no podem perdre tot allò que amb ell s’ha aconseguit (de buidar la caixa de les pensions no n’ha parlat). Impagable.

I, per si no n’hi hagués prou, tots ells continuen cobrant el sou íntegre i gaudint d’un mòbil dels més cars que els paguem entre tots. Caldrà fer alguna cosa, el proper 26 de juny. Per descomptat, cal anar a votar. Si ens abstenim, tornaran a guanyar els mateixos. Us imagineu una tercera volta? Amb les mateixes cares i els mateixos discursos arnats, sense trellat i plens de nicieses repetides en veu alta?

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!