Des de la Plana

Avui apareix una notícia a El País que crida l’atenció per la diferència que hi ha entre el títol i el contingut. Es titula «El retard del submarí S-80 costa 130 milions d’euros».

Més endavant, explica que ara mateix, Espanya només té tres submarins operatius, dels vuit que tenia fa anys. Perquè s’han fet vells. I els havien de substituir uns submarins nous, molt moderns i de tecnologia espanyola, que havien de començar a estar operatius el 2012 i ara es veu que el primer estarà operatiu el 2018 o el 2020. Ves a saber. I això és un problema, perquè els submarins són una arma estratègica i Espanya ha hagut de declinar oferiments de l’OTAN.

Els 130 milions d’euros són només el que ens costarà a tots la revisió en profunditat dels tres que queden operatius per tal d’estirar-los la vida quatre o cinc anys més.

Però és que els submarins «nous» són els de la sèrie 80. Aquells que tenen un problema «aparatós» – segons El País- de sobrepes. Això és un eufemisme per a no dir clar i ras que aquests submarins pesen més del que poden pesar – 75000 kg d’excés- per al volum que tenen. Ja es va veure quan es va botar el primer, el S81 ja fa gairebé tres anys. El problema de massa pes per al volum que té un submarí hauria d’haver-se detectat i resolt molt abans de l’avarament del buc.

Una vegada consumat el nyap, però, es va haver de contractar una empresa nord-americana per tal que els tornés a dissenyar el casc. Electric Boat, els va cobrar 14 milions per resoldre el problema. I, des d’aleshores, es veu que encara no s’ha pogut acabar ni tan sols el primer dels quatre submarins previstos.

Però és que tenien més problemes, els S80. Resulta que havien de disposar d’un motor que els permetés no alternar el motor diesel – per a superfície- i elèctric – per a immersió. D’això se’n diu Propulsió Independent de l’aire (AIP). Però l’empresa que havia de proporcionar la tecnologia per a reformar etanol per obtindre hidrogen és una filial d’Abengoa que es veu que no ha reeixit. D’altra banda, es veu que aquesta part del projecte es va finançar com a un projecte d’investigació independent del ministeri de Defensa. D’allò que se’n diu I + D.

Pel camí, els potencials clients estrangers que podia tindre el submarí s’han esfumat. Han anat a altres proveïdors més fiables.

Però és que també Navantia – empresa pública- fins el 2010 estava associada per a la construcció de submarins amb la francesa DCNS. I fins aleshores sí que fabricava submarins que suraven. I els venien. Fins que es va trencar la societat perquè els francesos van acusar als espanyols de furtar-los tecnologia. També sembla que els espanyols van decidir que l’armament que instal·larien als S80 seria americà – de Lokheed Martin- i no francès.

Total. Que els submarins nous encara no estan operatius. Ni tan sols construïts. I ningú sap quan ho estaran. Això sí. Defensa manté el pressupost inicial de 2135 milions d’euros. Encara que els experts ja anuncien que amb aquests diners només se’n podrà construir un dels quatre projectats i que caldrà trobar fons per als altres tres.

Com és normal, d’un desastre com aquest, que ens costarà milers de milions a tots, ningú ha demanat responsabilitats a ningú. Com a molt, tothom llença la pilota enrere. Que si el projecte es va iniciar en la època del PSOE, que si es van partir palletes amb els francesos en el darrer govern d’Aznar, que si el de Zapatero va ratificar el trencament…

Al capdavall, només hi ha un lloc on es veu que tots els responsables acabaran coincidint. Els papers de Panamà. Perquè ara s’ha sabut que l’esposa de Felipe González, un altre dels qui gaudeix de portes giratòries, també hi apareix. Per a la resta, el canvi resulta pur maquillatge.

De moment, el S81 reformat – gràcies als americans que han resolt el problema de principi d’Arquimedes- s’anomena S-81 Plus (perquè aquest sura de debò). Però de motor es veu que encara no en tenen.

Així que, si anem barallant les xifres que s’esmenten a l’article, es veu que el retard dels submarins S80 ens costarà 130 milions, més de 2000 milions que valdrà el primer, 14 milions en resoldre el problema de flotabilitat, el que costen els motors i, a tot això, sense submarins nous.

Possiblement, hauria eixit a compte comprar submarins a algú que en fabriqués amb garantia. Com a mínim, podríem reclamar si no funcionava bé. Ara, cal tindre clar que en la fabricació de submarins, la MarcaEspaña no deu estar gens ben valorada, a nivell mundial.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!