Des de la Plana

Les rodalies de Renfe centrades a València sempre han segut de vergonya. Però és que ara ja hem sobrepassat tot allò que és suportable. Per anar des de Castelló fins a València en tren de rodalies, uns seixanta quilòmetres, el trajecte mai ha baixat d’una hora. I amb una freqüència màxima de trens de un comboi cada mitja hora. Els cap de setmana, la meitat.

I això era quan tot anava bé i no passava res. De tant en tant, sense avisar ni donar cap mena d’explicació, un tren s’aturava, arribava tard a la seua destinació i amb ell tots els qui anaven a treballar, a la Universitat o senzillament de compres o a visitar algú. Com a molt, després de una bona estona, un revisor es dignava dir-te que hi havia una avaria, que les rates s’havien menjat el revestiment del cablejat de senyalització, que estaven de obres o qualsevol altra explicació semblant. En arribar a l’estació, això sí si ho demanaves, et feien un paperet on el responsable de d’estació afegia «averia» al que ja venia escrit de la impremta.

Però d’uns anys ençà, quan la pressió europea se li va fer insuportable al govern de Madrid, van començar les obres del que ells anomenen «El Corredor Mediterráneo». I les estacions es van omplir de cartells enormes on s’anunciaven aquestes obres per d’adequació de les vies a l’ample europeu. També hi diu, als cartells, que les obres estan finançades per la UE i que el responsable d’elles és ADIF. I ja està. De primer, es van canviar, entre València i Castelló, totes les vies. Totes. I es van posar igual que estaven. Amb ample «ibèric» de quatre peus castellans. Ara bé. Les travesses, que també són totes noves, estan preparades per a ficar-hi un tercer carril. El cas és que una vegada garantit el pas dels trens de Renfe, els de sempre, les obres per a posar el tercer carril s’han anant alentint de mala manera fins que ara s’han aturat del tot perquè arriben les falles i els viatgers s’han arribar a amotinar.

Des que es van començar les obres fins avui han passat uns quants anys. I de moment, arribar de València a Castelló en tren s’ha convertit en una aventura de final incert.

Per afavorir les obres, s’ha reduït la freqüència dels trens a la meitat. A més a més, quasi cada dia, hi ha alguna «incidència» que fa que el viatge es puga allargar per damunt de les dues hores. I, a tot això, un bitllet per anar i tornar a València des de Castelló, costa 11,8 €. Poca broma. I si arribes tard, és perquè t’has fiat d’una companya de retards mítics. No tens dret a cap indemnització perquè no és un tren de llarga distància. Si això no és una estafa, que m’ho expliquen. Mentrestant, un bitllet per anar de Madrid a Palència en l’AVE (perquè allà sí que són Espanya i tenen AVE subvencionat) es pot anar i tornar per només 79 € i amb el preu estan incloses les visites turístiques a la ciutat de Palència. Només els dissabtes. Però amb 135 € podeu fer nit i tot i tornar el diumenge i ja heu conegut Palència. I això que en línia recta hi ha 190 km, entre totes dues ciutats. I s’hi va en hora i mitja. D’un temps ençà doncs, ja costa menys, també en temps, anar de Palència a Madrid que de València a Castelló.

Tota la història del tercer carril, del tan anunciat Corredor Mediterrani que ni es fa ni es farà, ve a compte del fet que aquest tercer carril només s’ha d’instal·lar a una de les dues vies que uneixen Castelló amb València. Per aquesta única via hauran de circular els trens de rodalies, els de llarga distància i els de mercaderies, d’ample europeu i d’ample espanyol. Després d’anys d’obres, de promeses, de despeses i de retards de tota mena, ha quedat clar que on abans hi havia un coll d’ampolla, ara hi ha un enorme coll d’ampolla. Que allò que es va vendre com una solució ràpida, que no generava problemes ni retards i que ja permetia disposar d’accés ferroviari a Europa era igual que toa la resta. Un engany. Tot i això, encara veureu com la premsa d’allà, per exemple el País es refereix al nyap de les obres com a “Corredor Mediterráneo”.

Però és que encara hi ha més. Resulta que el 2010, el govern espanyol del moment, va prometre invertir 3400 milions en els diferents serveis de rodalies. El govern de Mariano Rajoy (el de la corrupció generalitzada) dels 1500 milions que s’havien promès per a les rodalies de València en els darrers quatre anys, només n’ha invertit 6. Un 0,44% del previst. Aquesta i no cap altra, és la importància que ens ha atorgat el PP i el seu govern als valencians.

Possiblement, per això ADIF ha aturat les obres, aquests dies. Perquè abans de començar les festes de les Falles a València, ja ha hagut al menys un amotinament de viatgers de rodalies. Agreujat perquè també s’hi han vist afectats els viatgers de llarga distància. I aquests dies han restablert el servei habitual. Això vol dir un tren cada mitja hora i un trajecte que no baixa d’una hora per a recórrer 60 km.

El President Puig, el primer que s’ha adonat del servei infame que ens ofereix aquest monopoli insuportable de Renfe, ha demanat la transferència de les rodalies a la Generalitat. I com sempre, el govern central s’ha mostrat disposat. Això sí; sense posar-hi ni un sol euro. Ells recullen els diners que generem els valencians, els balafien i si nosaltres necessitem qualsevol cosa, els haurem de demanar a ells els diner per tals que ens els deixen amb l’interès que estimen oportú. Com la llei de l’embut, però amb embut ferroviari.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!