Des de la Plana

Josep Usó

6 d'abril de 2016
0 comentaris

Com es veuen les coses.

719

Tal i com van augmentant els coneixements, la tecnologia es va sofisticant. I s’usa, la fem servir, per a tot. També per a les guerres. Armes revolucionàries en el seu temps han segut les espases de ferro (en realitat d’acer) davant les de bronze, l’artilleria, l’aviació, l’ús de satèl·lits, el de drons i, com no, l’ús de les matemàtiques. Des del xifrat de dades fins l’astronomia per a navegar. Darrerament, la informàtica ha esdevingut també una nova ferramenta susceptible de ser usada com a arma. Pensem, per exemple en la primitiva màquina de codificar alemanya Enigma i en com el fet que un equip dirigit per un jove (i posteriorment marginat i quasi obligat a suïcidar-se) Alan Turing. Des d’aleshores, s’han desenvolupat molts sistemes d’espionatge informàtic. Des d’alguns virus fins a programes que permeten registrar quasi qualsevol comunicació entre dos punts d’una xarxa qualsevol.

Tot aquest preàmbul ve a compte dels anomenats papers de Panamà. Realment resulta difícil pensar que una filtració de tantes dades puga ser obra d’un sol pirata informàtic. També resulta força curiós que hi haja molts “afectats” de països com Rússia i Aràbia Saudí o Veneçuela i tan pocs dels EUA. O d’Alemanya. Però també és possible que aquests països hagen aconseguit evitar la difusió dels noms dels “seus” per tal de continuar estirant fils.

Però hi ha una vessant d’aquesta informació que em crida l’atenció: és el tractament informatiu que es dóna als diferents mitjans de comunicació. Cadascú sembla defensar els “seus”. Per exemple a Messi, en el cas dels diaris esportius catalans. I, de passada, s’ataquen els “adversaris” o “enemics”. Per exemple; en general, els mitjans de comunicació espanyols han insistit molt en la gran quantitat d’empreses opaques “relacionades” amb Veneçuela i no gaire, o gens, en la participació de la germana del rei emèrit en les mateixes activitats.

En molts casos, aquesta interessant manera de donar la informació passa per donar o treure importància al fet de disposar d’una empresa opaca en un paradís fiscal. Segons qui la té, la cosa és molt grossa o no n’hi ha per tant. El mateix fan les persones enxampades amb la propietat d’uns actius tan poc edificants. Les explicacions, dels uns i els altres, són diverses:

“No és una activitat il·legal”. No ho és si els beneficis obtesos o la procedència dels actius que gestiona aquesta “empresa” es declaren al país d’origen.

“Existeixen paradisos fiscals perquè també hi ha inferns fiscals”.

“Jo ja no tinc res a veure amb aquesta empresa”.

I d’altres de molt semblants. En qualsevol cas, sembla que tots aquells que posseeixen aquesta mena d’instruments, el que pretenen és disposar d’uns diners (molts diners) i, al mateix temps, haver de pagar impostos sobre ells o sobre els beneficis que generen. Aquests diners es poden haver obtingut legalment (vull pensar que el que cobra un esportista d’elit és conegut per l’hisenda del país on es practica l’esport) o no tant. Però em crida molt l’atenció una coincidència. Pràcticament tots els qui es troben ara mateix embolicats o tacats pels “papers de Panamà” són personatges coneguts o molt coneguts. I segur que amb el pas dels dies n’aniran eixint més i més. I, en general, són d’aquells que ens han volgut donar lliçons i explicacions sobre el que fem malament la gent normal i corrent. Dels qui ens han volgut fer creure que hem viscut per damunt de les nostres possibilitats. Dels qui procuren que, aquells que no tenim al nostre abast cap d’aquestes “ferramentes” que es veu que ofereix el despatx panameny Mossack Fonseca paguem fins l’últim cèntim del que ells mateixos decideixen que hem de pagar. I, per descomptat, tots ells són rics. Molt rics. Això sí. Es veu que només en diners. De moment, és segur que també n’hi haurà, però no n’he trobat ni un de sol amb una cultura extraordinària. Més bé gent que, si se’ls treuen els diners dels quals disposen, resultarien persones prou anònimes. Vegem sinó, l’ex-primer ministre d’Islàndia. Això sí. Ell ha dimitit. Veurem si ací l’imita algú.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!