Tot i això, el Barça després de la fi de l’etapa de Pep Guardiola que podia suposar un trencament brutal, ja té la Lliga al sac, torna a ser a les semifinals de la gran competició de l’any, torna a ser a l‘elit una vegada més, amb totes les opcions de guanyar, perquè l’equip, malgrat ha viscut moments de vulnerabilitat, té un talent inigualable, un palmarès colosal i un rèdit i un respecte guanyat a pols, immens. El Barça, aquest Barça, és o això sembla, el mateix millor de la història i d’ell depèn allargar encara més la llegenda i erigir-se com l’equip més gran de tots els temps.
2. El Bayern de Munich serà un súper rival a les semifinals. Ja ha quedat glosssat per tots els experts i opinòlegs la qualitat del col·lectiu i a nivell individual de l’equip bavarès. El sol fet que un home intel·ligent com Guardiola hagi escollit el Bayern per entrenar-hi el proper trienni, transmet que és un conjunt potentíssim, capaç de tot i amb un futur il·lusionant.
El retorn de Messi, la necesària dossificació dels altres grans jugadors de l’equip (Valdés, Piqué, Alves, Xavi, Iniesta, Sergio, etc), el factor Camp Nou (la tornada serà a casa) i una actitud adequada poden ser algunes de les claus, perquè el Barça obtingui el bitllet per la final de Londres.
3. El Real Madrid i el Borussia Dortmund, l’altra semifinal. Els blancs són els clars favorits i, lógicament, sembla que l’equip de Mourinho serà a la final de Wembley, malgrat no serà fácil, perquè mai és fácil i etcètera. I sí, el Borussia és un equip molt bo i tots els experts i opinòlegs diuen que és temible, però siguem francs, tot sembla indicar que si el Real Madrid fa els deures, compleix les expectatives i juga al seu màxim nivell, l’eliminatòria pinta de color blanc. Ara bé, caldrà que s’arremanguin.
4. Els arbitratges seran també determinants. Sempre ho són, és clar, però en aquestes eliminatòries on qualsevol detall pot esdevenir clau, un petit error pot suposar un perjudici irreparable. I davant d’això, se segueix constatant que els errors continuen sent exagerats, indignes d’una competició que mou tants diners i, sobretot, tantes esperances i il·lusions. Ja és hora que es comenci a aplicar el sentit comú i la tecnologia s’usi amb normalitat i sigui l’encert dels futbolistes i no els errors artibtrals els que determin les victòries.
5. El que és segur és que els cinc partits que manquen per decidir el campió d’aquesta Champions seran fantàstics, un veritable plaer pels amants del bon futbol.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!