Sortim a buscar oportunitats, salpem, anem-hi. No hi ha alternativa si volem optar a la prosperitat, si volem canviar les coses, si volem tirar endavant, si no volem quedar-nos encatllats i ser presoners sine die d’aquesta situació econòmica i social que lamina la nostra qualitat de vida i la nostra esperança. I és que no hi ha actualment més sortida que internacionalitzar-ho tot, exportar, buscar nous mercats, intentar trobar models de negoci i redefinir els actuals per anar a nous països, per guanyar mercats, per abraçar el món.
Ser valents, tenir coratge i atrevir-shi ja no és una qüestió d’il·luminats, ni d’un aventurisme mal entès, sinó és una decisió de supervivència, perquè no fer res esperant que torni l’escenari que ens satisfeia és una temeritat, perquè no, no tornarà. Reinventar-se és una necessitat per no acabar lamentant allò que vam ser, allò que plegats vam construir i constatar dia rere dia com se’ns escapa de les mans. Sí, són moltíssimes les empreses, els col·lectius, les persones que han optat per sortir fora del seu radi vital a buscar-se la vida i, sens dubte, cal destinar tot l’esforç a continuar pedalant en aquest sentit amb més convicció i entusiasme que mai.
Evidentment no és fàcil assolir exportar amb èxit, evidentment ningú regala res i, evidentment, si no s’intenta el resultat és conegut, perquè és el pa de cada dia. És l’hora de posar en valor allò que cadascú tingui, singularitar-se i rearmar-se d’una il·lusió que lògicament ha anat quedant castigada per aquest canvi de model que ens capfica, i de nou, caminar de forma vibrant per nous camins que ens esperen.
(Publicat a l’anuari 2012 del BonDia)