Prendre la paraula
jordimartifont
Si Mikel Laboa hagués cantat en una llengua amb milions i milions de parlants, seria considerat -no en tinc cap mena de dubte- com un dels cantautors més grans (de la humanitat?). No exagero, o potser sí, perquè Mikel Laboa ha estat i serà una de les veus que més he escoltat i escoltaré.
Mikel cantava en basc, una antiga llengua minoritzada que no coneixem ni tan sols els qui compartim estat amb el poble que la parla. I en axò hi ha una altra de les seves grandeses, cantava basc per a tot el món que el vulgués escoltar. A banda de les seves lletres, trencadores amb una cert posat naftalític d’altre cantautors, de seva sensibilitat immensa, de la seva tendresa amb les paraules i com les deia, de la seva continuada intenció d’experimentació…, Mikel Laboa cantava com si acaronés la veu, la música i la llengua amb què s’expressava. I parlo en passat perquè avui ha mor.
Mikel cantava en basc, una antiga llengua minoritzada que no coneixem ni tan sols els qui compartim estat amb el poble que la parla. I en axò hi ha una altra de les seves grandeses, cantava basc per a tot el món que el vulgués escoltar. A banda de les seves lletres, trencadores amb una cert posat naftalític d’altre cantautors, de seva sensibilitat immensa, de la seva tendresa amb les paraules i com les deia, de la seva continuada intenció d’experimentació…, Mikel Laboa cantava com si acaronés la veu, la música i la llengua amb què s’expressava. I parlo en passat perquè avui ha mor.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Ara m’he quedat amb les ganes d’escortar-lo… i la música noi?
Jordi martí, qui creus que és més llegendari o més important, en lluis llach a catalunya o en mikel laboa a euskadi?
El primer cop que vaig escoltar al gran Laboa va ser amb la meva meitat aquell meravellós 2006. Amb els viatges de caps de setmana d´hivern cap a la platja de Tavernes de la Valldigna, amb els petons al tren i la desagradable humitat al cos. Ara ja no hi són, ni Genís ni Laboa. Sembla que ma pròpia persona els troba massa a faltar; i avui, amb la mort del mestre basc, una altra espurna es desmunta. No m´alegro de que tot hagi passat, però la mar i la música em relaxa.
Merci per apropar- nos a la cultura basca, perquè gràcies al Mikel Laboa vaig començar a estudiar una de les llengües més maques: l´euskera.
Entre els verds i els blaus ,
caminant per les muntanyes
amb la remor de les ones del mar,
s’escolta la melodia de les teves cançons
que son ja les nostre cançons.
Vola en llibertat com el teu txoria-txori.
“Haika mutil, jeiki hadi
argia den mira hadi.”
– Bai, nausia, argia da,
gur oilarra kanpoan da.
Fa dies que no em connecto i ara esta notícia… Molt gran, en Laboa.