Prendre la paraula

El Ramon Usall no serà alcalde de Lleida en aquestes eleccions municipals que vénen, però espero que entri a l’Ajuntament i amb ell la Candidatura d’Unitat Popular formada per molta altra gent de la capital de Ponent.

El Ramon Usall no serà alcalde de Lleida en aquestes eleccions municipals que vénen, però espero que entri a l’Ajuntament i amb ell la Candidatura d’Unitat Popular formada per molta altra gent de la capital de Ponent. Un altre pas d’aquest moviment popular a partir del qual ara comunistes, independentistes, llibertaris, anticapitalistes, ecologistes, anarconsindicalistes i ciclistes –o no- es presenten a les properes municipals junts. Però no només. El procés de confluència abraça les diades de lluita no sectàries, casals populars, moviments polítics dissidents i sindicals, antirepressió, tavernes i punts de trobada, premsa alternativa, torneigs de futbol… que de lluny ens semblen un camí possible tot i que segur que de ben a prop tenen problemes, dificultats i lluentors que no lluexien tant. El Ramon és autor d’”Algèria viurà! França i la guerra per la independència algeriana, 1954-1962”, una documentadíssima història de la guerra d’independència algeriana publicada per la Universitat de València; d’“Un món en blau i grana. El Barça d’Eric Castel”, un llibre sobre el crak del còmic blau-grana que encara no he llegit; i de “La tempestuosa mar blava”, editat per Onada Edicions de Benicarló i guanyador del Premi d’Assaig Abu Bakr de l’Ajuntament de Tortosa. Alhora, ell mateix és una de les ànimes, o l’ànima, de l’editorial El Jonc, responsable de molt diversos materials dissidents i de la recuperació pública de l’obra política de Manuel de Pedrolo i properament del Noi del Sucre. Total, que si jo fos lleidatà, el dia de les eleccions miunicipals votaria per la CUP i l’endemà continuaria lluitat en els moviments populars que han fet possible aquesta confluència i, sobretot, la no confluència dels qui no s’hi han apuntat, que són tan necessaris com els que hi són. I entendre això darrer és per mi tan imporant com fer una candidatura i jugar al joc representatiu, que mai no ens hem de creure si no volem acabar com ells.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!