Prendre la paraula
jordimartifont
Recupero de la lleixa on s?omplia de pols ?Servitud?, la novel·la de Puig i Ferrater en què l?autor de la Selva del Camp descriu el món periodístic barceloní que li havia tocar viure de primera mà en el seu periple per les fosques redaccions de ?La Vanguardia?… fosques, fosques.
Publicada el 1928, ?Servitud? ens apropa a partir d?un alter ego de l?autor, l?Andreu Rojals, les misèries de la premsa de l?època i més concretament del diari del comte de Godó, tot convenientment disfressat malgrat l?evidència de la disfressa. ?La Vanguardia? es diu a l?obra ?La Llanterna? i la major part de personatges que s?hi mouen o hi vegeten eren ben reals, tot i que alguns ni de carn ni d?ossos si hem d?atendre el que ens conta d?ells. De ?La Vanguardia? -perdó, de ?La Llanterna?-, Puig ens en dóna un retrat clar i precís en algunes de les frases en què defineix el mitjà: ?Som l?òrgan de la gent quieta i acomodatícia. Ni per defensar l?ordre, podem parlar amb veu alta; ni per l?amor a la pau, podem prendre una actitud de guerra: La cosa és clara: el nostre és un gran diari de telegrames, anuncis i esqueles.? I així continua avui malgrat els anuncis del tipus ?pren la paraula? i la colla de ?columnistes joves? de cinquanta anys.
Quan encara no he acabat ?Servitud? començo ?Dies indòcils?, les memòries fins al primer pujolisme d?un exllibertari i cultureta com és l?Agustí Pons. Un escriptor de contundents biografies, periodista i càrrec cultural que jo coneixia poc. El primer capítol de ?Temps indòcils? se situa a la redacció del ?Noticiero Universal? i la descripció que fa d?alguns personatges, grisos amb gris de color gris, de l?ambient en què es mouen, lúgubre, franquista i greixós, i de com fan la seva feina, em fa enllaçar un llibre amb l?altre. Realment, a banda dels grans noms que tots podríem posar en una llista, s?ha fet molt periodisme servil i dòcil en aquest país. Potser per això a alguns ens agrada tant recordar dia sí i dia també els irreverents i indòcils Huertas, Barnils…
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Consierant des d’un punt de vista que les guerres del futur són més mediàtiques, Catalunya com a nació plena, lliure e independent i el català té perduda la batalla i és morta de facte, doncs estem sota la dominació dels mitjans espanyols impulsats i controlats pels interesos d’Estat, recolçat per influent lobby espanyolista. empresarial.