L’11 de Setmebre del 2008, a Lleida es protestava per la conversió del Roser (on van ser enterrats els lleidatans resistents morts en la Guerra de Successió, una mena de Fossar de les Moreres de la capital de Ponent) en Parador Nacional. Un dels Mossos d’Esquadra presents va agredir impunement un noi que participava en l’acte. El noi, el Gerard, podria anar fins a sis anys a la presó. Sis companys seus estan acusats per insultar el mosso agressor, que era el mínim que es mereixia l’individu en qüestió…
“…no és això companys, no és això…” Lluís Llach
i en andalús “tiempo raro tiempo extraño pa la peña en este planeta, seguiremo luchando po nuestro hijo pa que puedan chupar de la teta”
Las Niñas (No oblidem Casas Viejas Compañeros/as!!!)
i l’anglés
“Johnny went out on a Saturday night
Never hurt anybody never
started no bar room fight
Johnny never did nobody no wrong
Never hurt anybody never hurt anybody
Johnny was a good man
Johnny, Johnny, Johnny…
Johnny was a good man…
…had been shot down
in the street and died
From a stray bullet”,
Bob Marley i els Stiff Little Fingers.
i l’euskera “pakean utzi arte”, hertzainak,
i….a tot arreu el mateix, cap on anem? Revolució personal, unió de les idees properes i postures realment fortes (la violència és d’ells/es, no ho oblidem, tenen tot el potencial represiu) en front a un món, podem globalitzar o no però casa nostra passa el mateix, que s’ensorra d’humanitat i que porta el camí d’una guerra,de nou, o d’una explosió tonta que pot provocar allò més fastigós per defensar uns interessos econòmics que han provocat l’estat de les coses avuí en dia (estat del benestar? jajajaja no em facis riure…) i que nantros no podem, “..hemos conocido las comisarías, las iglesias y los bancos y sus casas, somos pobres” La Polla Records dixit, i no volem assolir pel mal que fa i la maldat que provocarà.