Prendre la paraula
jordimartifont
I aquest és el meu article per al Triangle sobre el que us he anat contant sobre aquesta obra i aquests homes.
Molt de tant en tant, les cultures com la nostra, petites i modestes diuen alguns, pareixen obres que esdevenen pedres bàsiques de la cultura mundial, és a dir la pròpia de tota la humanitat. I parlo de cultura com a construcció dels homes i les dones per aconseguir l?impossible d?allunyar-nos de la natura a partir de significants més o menys complexos, lligats al que representen o tan allunyats que semblen lluny, estranys, incomprensibles a voltes…
Un d?aquests casos és ?Coral romput?, de Vicent Andrés Estellés, recitat o cantat per Ovidi Montllor acompanyat a la guitarra per Toti Soler. M?estalviaré descriure l?obra ?seria una feina feta sense sentit perquè és impossible descriure la totalitat- per centrar-me a lloar-la. He escoltat i llegit ?Coral romput? en incomptables ocasions, sol, acompanyat, bevent whisky, fumant marihuana o tabac de Cuba, mirant el cel o amb els ulls tancats. En sé els versos de memòria i quan la sento o la llegeixo acompanyo l?Ovidi o l?Eduard Carmona, que la diu també amb sentiment, amb els meus llavis silenciosos però desclosos. El ?Coral romput? em pren i m?estavella al banc de l?espectador que relativitza la mort i estima la vida amb totes les forces del respirar que no perd aire en agafar-ne a glopades. Estellés enlluerna l?enteniment si el llegeixes a fons però regalima dolor i amor a parts iguals si te?l fas més proper i no el fas passar pel cervell. De totes maneres, el text em fa volar. I la literatura que fa volar és patrimoni mundial, de cada un dels humans que transitem entre el naixement i la mort per aquest intèrval entre el res i el no res. Enmig hi tenim les amigues i els amics, l?amor i intentar ser tan lliures com puguem, sense oblidar que u no és ningu -que deia Brossa- i que no tenim altre remei que seguir -que diu Estellés.
?A tu que et rius, a tu, et voldria tenir
per sempre al meu costat, rient-te, perquè rius,
i rius amb tota l?ànima i rius amb tot el cos,
i rius, amor!, amb tota la teva joventut
i amb la salut daurada de la taronja oberta
abels dits, amb les ungles, bàrbarament alegre!?
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
L’obra de l’Estellés és colossal. Jo vaig descobrir-lo cap al 1997 o 98 gràcies a l’Ovidi i en Toti, com dius. No conec en Carmona que cites (ho cercaré!), però l’Ovidi dient el Coral romput acompanyat dels acords d’en Toti és una genialitat.
I que és el dolor si no amor! I no és que sovint reconeixem l’amor, pel dolor que ens sorpren i ens atrapa. I en sentir-los és que ens retrobem de nou, i som més lliures… Directe al cor. Gràcies!
ja saps que en penso de l’Estellés. BRUTAL!
(que crec que no coincidim gairebé mai en res)
…però et reconec que en l’estellés sí.
molt bon post. Vaig a sentir un altre cop el disc.