“La vida passa”, de Vaneigem, i el 2017 arriba

Acabo l’any preparant la part que em toca del nou curs de Deixa de ser una Illa-CGT, això mentre no deixem de fer l’anterior dedicat als inicis de la pedagogia llibertària a Catalunya. El nou curs porta el títol genèric d'”Art i Anarquia” i el tros que a mi en toca serà “Música i Anarquia”. Entre les mil coses que he escoltat i trobat per fer-lo n’hi ha una que m’ha agradat especialment i per això la comparteixo aquí.
Es tracta d’un himne escrit pel situacionista Raoul Vaneigem que alguns treballadors belgues van utilitzar durant les vagues de 1961. L’he traduït per tal que gaudiu de la bellesa situacionista d’una lletra que no deixa indiferent.

Que el 2017 esdevingui l’any de la revolució en què els dies no desfilin al pas de l’avorriment!

«La vida passa»

La vida passa
la vida s’escapa
els dies desfilen
al pas de l’avorriment.

El partit dels rojos,
el partit dels grisos…
les nostres revolucions
van traint.

El treball mata,
el treball paga.
El temps es compra
al supermercat.

El temps pagat
no es recupera mai més,
la joventut va morint
de temps perdut.

Els ulls fets
per al gust d’estimar
són el reflex
d’un món d’objectes.

Sense somnis
i sense realitat,
a les imatges
som condemnats.

Els afusellats,
als que passen gana…
tornen a nosaltres
des del fons del passat.

Res no ha canviat,
tot torna a començar…
per madurar
en la violència.

Que cremin els «antros»
dels capellans
les coves dels mercaders
dels policies…

En el vent que sembra
la tempesta
farem collita
de dies de festa.

Les armes
que avui ens apunten
contra els caps
es tornaran.

Contra els dirigents,
contra l’Estat…
que roben els fruits
dels nostres combats.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *