Catalunya compta des d’avui amb un nou Govern. El Govern amb el que el President Artur Mas haurà d’encarar una de les legislatures més difícils dels darrers trenta anys. Els crítics i l’oposició, que no donen ni els cent dies de cortesia abans de disparar, s’han afanyat a dir que no és el Govern dels millors. Diuen que és un Govern del passat, que no és dels millors i que torna la dreta. Els onze consellers que avui han près possessió són, en qualsevol cas, onze primeres espases en el seu àmbit d’actuació política, liderats pel millor President. Pot ser no és el Govern dels millors, tenint en compte que alguns dels sondejats no estaven disposats a renunciar a importants càrrecs i retribucions, gestionar pressupostos ajustats i convertir-se en l’ase dels cops d’una oposició Tripartita malferida pels pèssims resultats obtinguts i d’una dreta -política, mediàtica i judicial-disposada a espanyolitzar la vida política catalana sense miraments.
La primera constatació que cal fer sobre el nou Govern de la Generalitat és que és infinitament millor que el govern sortint. Començant pel seu President. No cal aprofundir en anàlisis comparatives entre José Montilla i Artur Mas. El traspàs de poders recentment efectuat, impecable des de tots els punts de vista, ajuda a ser generós i per tant, a girar full. Pel que fa al perfil personal dels nous consellers, i a l’espera de comprovar l’eficàcia de la seva gestió al capdavant dels seus respectius Departaments, és d’un alt nivel, polític i professional. Els que acrediten una llarga i fructífera experiència i gestió polítiques, en tant que militants de CDC o UDC, són actius clarament contrastats i amb garanties suficients d’excel.lència. Ara caldrà lidiar el brau, amb uns pressupostos de guerra -i que caldrà prorrogar-, amb un deute gegantí heredat dels governs Tripartits, i en un contexte de crisi econòmica que s’allargarà durant l’any 2011, al menys.
Pel que fa als consellers amb perfil independent, si bé és cert que caldrà veure com despleguen les seves aptituds polítiques, ningú podrà qüestionar la seva gran vàlua professional, els seus curriculums i les seves trajectòries personals. Són, en definitiva, persones amb gran prestigi, que han près una decisió arriscada, assumint una alta responsabilitat, al servei dels catalans i del seu Govern. Alguns d’ells han renunciat a responsabilitats més ben retribuïdes i han assumit que la seva vida no serà gens plàcida, mentre exerceixin el càrrec. En definitiva, han respòs positivament a la crida que va fer Artur Mas durant la campanya electoral, en el sentit que l’excepcionalitat del moment requereix de generositat, de sentit comunitari i de sacrifici; la versió catalana de la màxima del President Kennedy, quan va demanar al poble nordamericà Pregunta’t què pots fer pel teu país, i no què pot fer el teu país per tu.
Però un Govern, més enllà d’un lideratge fort i inqüestionable -que el té en la figura del President Artur Mas- i d’uns bons consellers, que també els té, li calen algunes coses més. En primer lloc una coherència i una unitat de discurs i d’acció a prova de bomba. Tots tenim molt fresca la imatge dels governs Tripartits, en aquest sentit. La millor definició, sens dubte, la va donar l’ex conseller Ernest Maragall: el Govern Tripartit és un artefacte inestable sense projecte de país. El Govern Mas, ara per ara, i segurament durant tota la legislatura, serà un únic Govern, amb una única línia política i amb una única veu: la del President Artur Mas i la del recentment anomenat portaveu, Francesc Homs. I aquest, com els anteriors, també és un Govern de coalició (CDC, UDC i independents). Però un Govern bó i eficaç necessita també, tenir una bona cuina. I els nomenaments de l’esmentat Quico Homs i el del Secretari del Govern, Germà Gordó, són una garantia que les coses es faran bé, amb austeritat i des d’un nou paradigma ètic i de potenciació de les sinèrgies amb la societat civil, allunyat del sectarisme socialista i del control social que ha caracteritzat els dos Tripartits.
Comença una nova etapa, i caldrà jutjar el nou Govern i els seus membres per la seva feina a partir d’avui, deixant de costat el que hagin pogut fer en anteriors responsabilitats, tant polítiques com professionals. Desitjo, al meu President i al meu Govern, tots els èxits. Ara cal aixecar Catalunya, superar la crisi econòmica, social i institucional i posar les bases per a la plena sobirania. Amb seriositat i rigor, però amb valentia i ambició.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!