La vaga general del 29-S vam poder viure un nou episodi -de ben segur que no serà l’últim abans del 28-N-, de desgavell a la màxima institució d’autogovern del nostre país. El Secretari general del Departament d’Interior i cap de llista d’ICV per Girona, Joan Boada, dimitia de les seves responsabilitats el dia de la vaga general i es manifestava pels carrers de Girona com un vaguista més, mentre els antisistema devastaven el centre de Barcelona. Ens hem acostumat a les negligències i a les incompetències del conseller Joan Saura i del seu equip, amb Joan Boada al capdavant. Hem viscut episodis de mala gestió difícilment superables. Incompetència davant dels focs d’Horta de Sant Joan, davant dels aiguats i inundacions, davant de les nevades, violentant el poble jueu davant les celebracions de l’holocaust, malgastant milions d’euros en la remodelació de la seu de la conselleria d’Interior, fent sobreactuar a la divisió anti avalots dels Mossos d’Esquadra quan no tocava i fent-los inhibir quan tocava, col.locant càmeres a les comissaries dels Mossos d’Esquadra, establint el límit dels 80 quilòmetres per hora a les vies d’accés a Barcelona, etc.
Però el comportament de Joan Boada i la cúpula d’Interior davant els esdeveniments que van tenir lloc durant la vaga general a Barcelona no tenen cap explicació lògica. José Montilla no ha cessat Joan Boada, circumstància que col.loca el President de la Generalitat en una posició ben galdosa. Podem comprendre -però no acceptar- que no cessi el conseller Saura a dos mesos de les eleccions, i més si no ho ha fet fins ara. I de motius n’ha tingut uns quants durant la present legislatura. Saura no repetirà a les llistes d’ICV i tampoc ho farà com a conseller atesos els resultats que pronostiquen totes les enquestes. Però Joan Boada havia de ser cessat fulminantment, per incompetent i per provocador.
Per no allargar les valoracions al voltant d’aquest episodi propi de repúbliques bananeres, recomanaré dos articles publicats avui a La Vanguardia www.lavanguardia.es sobre el comportament de Joan Boada. El de Pilar Rahola, titulat "Y Joan Boada se fue de paseo", i el de Màrius Carol, "El cargo de conciencia". Ambdós són prou demolidors com per dimitir; acció que cap membre del Tripartit ha assumit en quatre anys de desgavell. El canvi és del tot necessari. Resten 56 dies.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!