El bloc d'en Jordi Martí

Amb la Sentència del TC contra l’Estatut i l’actitud tant del PSOE i del PP, com dels centres neuràlgics de poder de l’estat envers Catalunya, hem vist que el nostre país ha de prendre una altra via política per definir el seu futur. Una via que no passa per l’actual Constitució ni per l’estatu quo dissenyat a la transició. La manifestació del 10 de juliol va ser un clam en aquest sentit, i ara toca, a partir del 28-N, posar fil a l’agulla. I cada dia ens arriben nous arguments des de Madrid per aprofundir en el camí cap a la plena sobirania. Aquesta setmana estem vivint dos episodis que confirmen el pronòstic: els pressupostos de l’estat per al 2011 i la renovació del TC.

Els Pressupostos Generals de l’estat per al 2011 que el Govern del PSOE acaba de presentar inclouen unes inversions a Catalunya equivalents al 15% del total de les inversions territorialitzables de l’estat. Cal tenir present que l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, o el que queda d’ell, estableix que Catalunya ha de rebre un 18,2% dels pressupostos de l’estat en inversions, xifra que equival a l’aportació que fa Catalunya al PIB de l’estat. Doncs enguany, aquests pressupostos, que s’aprovaran amb el suport del PNB a canvi de 450 milions d’euros suplementaris per a les arques forals, reincideixen en l’incompliment envers Catalunya. De nou, el PSOE incompleix la llei i es rifa -políticament parlant- als partits catalans i als 7,5 milions de catalans, votin el que votin i parlin en l’idioma que parlin. Un escàndol que mereixeria un tancament de caixes en tota regla.

I el segon episodi, que certifica que els poders centrals de l’estat només ens volen per pagar i callar el tenim en el procés de renovació del TC que s’està gestant. El contuberni entre el PSOE i el PP està servit. Tots els magistrats que formaran part de l’alt tribunal una vegada consensuada la seva renovació seran defensors a ultrança de la lectura restrictiva de la Constitució en tot allò relatiu a la distribució interna del poder polític. ZP i Montilla, amb el vist i plau del PP, han acordat que Eliseo Aja s’incorpori el TC, representant la quota catalana. El professor Aja, jurista de prestigi, no aportarà al TC cap sensibilitat autonòmica, doncs és coneguda la seva filiació política, contrària a qualsevol lectura pro autonòmica del text constitucional.

En definitiva, s’ha forçat el cerrojo autonómico, en paraules castisses. No hi ha rés a fer; ni abans de la Sentència del TC ni ara, amb aquests moviments polítics i amb el que impliquen davant de qualsevol hipotètica reclamació de més autonomia, vingui de Catalunya o de qualsevol altre territori amb vocació de real autogovern. El Dret a Decidir és irreversible i l’hem de desplegar el més aviat possible. El necessitem tant políticament com econòmicament. Només ens volen per pagar i sense dignitat. El compte enrera cap el Dret a Decidir ha començat el 10 de juliol i la primera etapa arriba el 28-N.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!