El bloc d'en Jordi Martí

El PSC-PSOE, davant de la tossudesa de les enquestes, que es reafirmen en els pronòstics més terrorífics pels seus interessos, en consonància amb el Halloween que ens toca viure des de fa uns anys per aquestes dates, ha entrat en una frenètica cursa creativa. Coincidint amb l’enquesta que publica avui La Vanguàrdia, que confirma el pitjor dels diagnòstics per al socialisme, la factoria de dibuixos animats del carrer Nicaragua ha presentat una nova tanca. Volen guanyar les eleccions denigrant Artur Mas i CiU. Amb la darrera tanca publicitària el PSC-PSOE insisteix en els seus atacs al principal adversari, en lloc d’explicar els seus projectes i els seus compromissos. El nou lema ho diu tot: Ni independentista ni de dretes.

José Montilla ha provat tots els recursos electorals, sense èxit. A mesura que s’acosten les eleccions, els nervis afloren al carrer Nicaragua, a la Plaça de Sant Jaume i al carrer Ferraz. El PSC-PSOE no aixeca el vol i el perill ja no és perdre les eleccions i el Govern de la Generalitat. El perill, més real que mai, és el de la desfeta total. La possibilitat de perdre estrepitosament i fins i tot l’amenaça que representaria aconseguir els pitjors resultats dels darrers vint anys, aflora cada dia amb més força.

Davant d’aquest panorama, dantesc i especialment dur per José Montilla i els seus col.laboradors, la cuina dels successors de José Zaragoza proven cada dia noves fòrmules. Tot val. Del compromís adquirit per Collboni, de fer una campanya neta i en positiu, s’ha passat a la calúmnia, a la política de la por i a l’ofensa al candidat de CiU. Cada nova idea, cada nova tanca i cada nou eslògan, són el fruït de la desesperació i demostren la pèrdua del nord del vaixell socialista.

Amb el darrer missatge pre electoral, Ni independentista ni de dretes, el PSC-PSOE torna a la filosofia del "Si tu no hi vas, ells tornen", amb la que van entabanar milers de catalans a les darrers eleccions generals. Han governat set anys amb independentistes -de cap de setmana- i ara repudien l’independentisme per guanyar uns quants vots. I neguen ser de dretes, quan la política de la por que practiquen de manera desacomplexada i les retallades socials que han impulsat tant des del Govern central com des del Govern català són la màxima expressió del conservadurisme socialista. Denigrar l’independentisme és tenir por de la democràcia. I acusar de dretà l’adversari és l’últim recurs de qui ha quedat ancorat al segle XX i no té arguments sòlids per defensar el seu programa electoral. El PSC-PSOE, definitivament, és Mas de lo mismo.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!