Diuen: els animals s’han de tractar com animals, i no com persones. I amb un dit toquen el cel. És com si haguessin fet una troballa definitiva
És un fer veure que tractar bé els animals implica el menyspreu als bebès humans. Donen per descomptat que hi ha un tracte específic per a persones i per a animals tal com hi ha saborosíssims snacks Friskis només per a moixos. Ara, de garanties que aquests tan humanistes dispensin el mateix tracte exquisit que s’autoatribueixen a tota l’extensió del gènere humà (també als hutus del Congo) cap ni una. És veritat que Hitler tenia un gos i el treia a passejar, però això no demostra res. Si no va respectar les persones no és perquè tractàs bé un ca. Aquest malbitxo no tractava igual tothom, per començar, i segurament hauria torturat un gos de la mateixa ventrada del seu mateix només perquè pertanyia a un jueu que estimava la seva mascota amb deliri, davant dels ulls terroritzats del seu amo. Igualment, hauria fet tallar la mà dreta a un jove violinista jueu, protegit d’un dels seus oficials melòmans, per haver desafinat una nota. El tracte diferenciat a persones animals o coses diverses té a veure amb l’autobombo de cadascú, que no s’està de redireccionar la seva poquedat a l’altri: a la persona, animal o objecte que el representi.
Fa anys, ens reuníem els caps de setmana una colla de gent de mar i serralada en una finca de Pollença, dalt d’un cim (un bon agre d’esclata-sangs, ara que hi pens. He d’anar a mirar el meu redol…) amb una altra gent de fora poble: del pla, de la zona agrícola. Ells presumien de tenir taronges, però mai no en duien.
Si voleu taronges, deien, els heu de venir a collir.
Una vegada ens vàrem empipar.
Si voleu peix, l’haureu de venir a pescar.
El Pigmalió sempre m’ha semblat un clàssic per descobrir l’origen dels comportaments poc delicats. No sempre és la ignorància; de fet, gairebé mai. Solen esser els impulsos violents que el professor Terricabras analitza al seu weblog aquest dilluns (a la dreta enllaçat). Si frenam aquest enclí, no ens podran dir feixistes mai. Ah, i una mica d’humor tampoc no ens vindrà malament. Els feixistes no en solen anar sobrats.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
El Dr. Eudald Carbonell manté que la nostra part violenta ve del fet que no hem superat la nostra part animal, precisament. Vet ací. El fet de saber distingir entre instint i raó ens fa humans.