Segons el dossier del Ministeri espanyol d’Educació titulat ‘Datos y Cifras del Curso escolar 2011/2012′, Ceuta, Melilla, les Balears, Múrcia, Andalusia, Castella-La Manxa i les Canàries són, per aquest ordre, les comunitats autònomes de l’Estat amb més fracàs escolar. A les Balears, la dreta nacionalisita espanyola en dóna la culpa a l’ús normal del nostre idioma a les aules. La recepta màgica per arreglar el problema és, segons ells, imposar-hi el ‘trilingüismo’ amb quatre grapades, sense consens, per dallons, sense preparació prèvia dels professors ni dels alumnes en el domini de l’anglès, dit i fet, d’un curs per l’altre.
D’aquestes set comunitats, n’hi ha cinc de governades pel PP. Si, a les Balears, el remei al fracàs escolar és, segons aquest partit, desbaratar a les escoles l’ús normal de l’idioma oficial i propi i imposar-hi el ‘trilingüismo’, per les mateixes cinc-centes, a les altres quatre comunitats del PP, no tocaria ser la solució contra aquest fracàs la imposició a la desesperada del bilingüisme castellà-anglès en lloc de la immersió en castellà que hi continuen practicant?
Què espera na Cospedal a seguir l’exemple del fora de sèrie Bauzá i a fer un bon TIL que salvi els pobres alumnes de Castella-la Manxa de la infernal ‘inmersión lingüística’ en castellà? Què espera el geni don José Ramón a transmetre la seva inspiració multilingüista a totes les autonomies del PP, encara que no liderin el fracàs escolar, en previsió de futurs mals?
Com quedam? L’ús de la llengua tradicional de cada territori a escola és la cosa més normal del món o és una tortura infernal? O resulta que la cosa varia de la nit al dia segons si parlam d’aquí o si parlam d’allà?
Qui és bo per receptar, no ha de ser bo igualment per prendre la medicina?
Jordi Caldentey
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!