ES RACÓ D'EN JORDI
Aplec d'articles de combat
ON ÉS L’ESPANYA OBERTA?
El feixisme és una ideologia que, si no té brega moguda, està mal a pler. És una manera de veure el món que atreu gent amb el cap xapat, que veu el món xapat: Bons i dolents. Blancs i negres. Rics i pobres. Compatriotes i estrangers. Patriotes i traïdors. Parlants del meu idioma i gent que no sap parlar. El feixisme, més que una ideologia, és una patologia mental que impedeix l’individu que la pateix de veure les diferències que hi ha entre els individus i els pobles del món com una riquesa. Les veu com una anomalia a eradicar. Allà on un individu sà hi veu un concert, un feixista hi veu un galliner ple de galls. La pau amb la diversitat és frustrant per a un feixista. La convivència pacífica, volguda i pactada entre parts diferents és un fracàs per a un subjecte que combrega amb aquesta ideologia. Un feixista se sent frustrat en arribar a un acord. Un feixista ha de menester derrotar el diferent. Humiliar-lo. Fer-li por. Amenaçar-lo. Eliminar-lo.
Aquests dies hem presenciat diversos episodis que confirmen aquesta trista i frustrant manera de viure. La setmana passada, l’extrema dreta ultranacionalista teledirigida des de Madrid s’entretenia en encalçar en el Parlament ‘los países catalanes’, una bubota que, al seu dir, ‘no existe’. Havíeu vist mai ningú que es dedicàs a encalçar bubotes que ‘no existeixen’? No s’ho passaria molt més bé aquest personal cercant la integració dels diversos pobles de la Península dins un tot divers, en què cada comunitat lingüística hi pogués tenir un espai propi sense estar subordinada una a l’altra? A Suïssa n’han sabut, de construir un projecte comú a partir de quatre parts diferents cadascuna amb la seva personalitat i el seu espai geopolític propi. Però no. A Espanya s’estimen més concebre’n una com la bona, la normal, l’única que té dret a existir i les altres, com a noses a llevar d’enmig, sobretot la nostra.
Aquesta setmana hem tornat veure com l’odi paranoic que senten per tot quant surti del poble que s’estén de Salses a Guardamar i de Fraga fins a l’Alguer els fa agrura. Els treu de polleguera. No els deixa viure. Els fa anar de capoll. Els amarga la vida. Per aixó, en lloc de concebre les quatre barres del Rei en Jaume com un símbol tan espanyol i, per tant, tan digne de respecte com la bandera de Castella, com la de Lleó, o com la de Navarra, ja que totes quatre figuren en l’escut actualment oficial de l’Estat espanyol, idò no: tuden el temps i l’energia en fer una llei franquista que torna imposar prohibicions, amenaces i repressió als qui l’exhibesquin a les escoles com a senyal reivindicació de l’ús normal del nostre idioma en l’ensenyament. Una reivindicació, per cert, que no tocaria haver-se de fer si s’hagués aplicat l’esperit i la lletra de la Constitució espanyola vigent, que estableix l’oficialitat de tots els idiomes de l’Estat, cadascun en el seu territori i que els conceb tots com una ‘patrimoni cultural digne de protecció’. De manera que ells, que sempre seguit tenen ‘la Constitución’ dins la boca, són els primers que la ignoren, la desobeeixen i hi actuen frontalment en contra quan un punt no els agrada o no els convé. El feixisme és així. No sap viure sense cercar fer mal al qui no quadra amb el seu estàndard polític, lingüístic, cultural i, fins i tot, religiós o racial, segons el país i l’època.
No hi ha ètica ni norma que freni la fam de fer mal que els posseeix. Aquesta mateixa setmana hem vist com, a València, en lloc d’escoltar les 126.000 famílies que demanen poder escolaritzar els seus fills en català valencià, (com sí que escolten les sis famílies del Principat que n’exigeixen en espanyol) la dreta nacionalista espanyola s’ha proposat d’eliminar 187 unitats en català de nivell infantil per al curs vinent. Entre les unitats valencianes que volen eliminar, n’hi ha dues, concretament de la localitat de Xirivella, que han guanyat un plet en els tribunals espanyols a favor de l’obertura de línies en català. Però el govern nacionalista antivalencià no fa comptes obeir ni les poques sentències de la mateixa justícia espanyola que hi ha a favor del català, com per exemple aquestes que han reconegut el dret dels pares valencians que ho demanen a escolaritzar els seus fills en català. Al contrari: fan comptes continuar eliminant escoles valencianes.
Aquests badocs del Principat que encara parlen de ‘tercera via’, s’haurien de dignar a pegar una ullada a Mallorca i a València de tant en tant. Veurien què li espera, al Principat, si prova de recular. Que ens mirin els del Principat i veuran què els farà el feixisme totd’una que hi podrà actuar amb les mans lliures.
El feixisme és com l’impotent que amenaça i insulta la dona que ell es veu incapaç de seduir. El feixista, al capdavall, amenaça i humilia perquè, en el subconscient, s’autoreconeix partidari d’un projecte que no engresca ni sedueix ningú.
És impossible construir-hi cap ‘tercera via’ amb subjectes d’aquests. A Espanya segur que no tots són així. Segur que hi ha bona gent. I molta. Però on són? Per què callen? Què esperen a sortir? No han pensat mai com podria ser d’apassionant no només per a nosaltres sinó també per a ells construir ponts, lligams d’igualtat i de germanor entre tots els pobles ibèrics? Si no fan via a sortir a llum els espanyols que tenen obertura de mires, l’emancipació del Principat no serà més que l’inici d’un procés de deixondiment d’altres pobles que seguiran el mateix camí.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Es podria tenir en comú la representació i política exterior, l’exercit i uns fons de solidaritat inter-regional voluntari. I prou. Però això em sembla tant difícil d’aconseguir com la mateixa independència, i posats a triar, aquesta crec que és la millor opció pels catalans.
Bones festes!