ES RACÓ D'EN JORDI

En aquest article que public avui en el Diari de Balears, dic que la dreta nacionalista espanyola és rabiosament ‘bilingüsta’ allà on detecta un espai en què el català hi funciona amb normalitat.  En canvi, allà on tot funciona en estricte monolingüisme espanyol, el partit franquista, de ‘bilingüismo’, res de res!

D’ençà que comanda la dreta nacionalista espanyola tant al Consolat com a l’Ajuntament de Palma, no els hem vist dur a terme una sola iniciativa que obligui, ni tan sols insti ni suggeresqui, la bilingüització ni la trilingüització de cap àmbit de la vida social que funcioni en monolingüisme espanyol.  Els heu vists fer res per trilingüitzar ni bilingüitzar qualque jutjat, o sala de cine, o cap comissaria de policia, o cap consulta d’hospital públic de les moltes en què els drets individuals dels mallorquins a la lliure tria de llengua hi estan abolits completament?  No!  Ben alerta!  Allà on tot va en monolingüisme castellà reclòs, ho veuen una bassa d’oli, ja estan bé les coses així com estan i ben alerta van a ficar-hi el nas per res ni a moure-hi gens de brega ni una mica.

            En canvi, quan detecten un espai on les coses funcionen en català, totd’una es posen més mal a pler que un que té morenes rabioses i ja hi són a predicar-hi i a imposar-hi ‘bilingüismo’ o ‘trilingüismo’.  Un dels darrers episodis que hem vist ha estat un escrit que va publicarr el regidor de l’Ajuntament de Palma Fernando Gilet a diversos diaris de Palma el passat 17 de gener a favor de la bilingüització del Premis literaris Ciutat de Palma.  En aquest article, el regidor fa la mangarrufa d’oposar a la ‘qualitat literària’ el fet que el certamen fos per a obres en català fins abans del 2011.  Ell enyora els anys inicials, a mitjan dècada del anys cinquantes, quan el règim imposava que, per defecte, les coses eren en castellà tot i que en tolerava i perdonava la vida a qualcuna en català.  La veritat és que aquelles eren les circumstàncies bilingües inicials d’aquells premis literaris enyorades del regidor Gilet per molt ho cerqui dissimular amb l’argument de la ‘qualitat literària’.

            Senyor Gilet, de qualitat literària n’hi ha, naturalment, tant en català com en espanyol com en qualsevol idioma.  A les Balears tenim, en aquests moments, la presència de molts altres col·lectius lingüístics a més del català i l’espanyol.  Si només ens hem de centrar en ‘la qualitat’, ja ens podem preparar per premiar, dins no gaire anys, qualque obra en anglès, en alemany, o en àrab.  Però no en plourà, d’aquest tro: per molt que digueu que ‘las lenguas són de las personas y no de los territorios’, això no compta per a aquests ciutadans de les Balears que parlen llengües que no entren en el vostre projecte polític nacionalista. 

            Els Ciutat de Palma, del 1979 ençà, coincidint, per tant, amb la mica de restauració de democràcia i d’autonomia, són premis a la novel·la i a la poesia de qualitat i en la llengua pròpia de les Balears.  Això és la cosa més normal i natural del món a qualsevol societat que no estigui sotmesa a un projecte polític de substitució de la llengua pròpia per una altra d’imposada.  Els escriptors en castellà tenen moltíssims premis exclusius en la seva noble llengua a què poden optar.  No propugna ningú que els escriptors en castellà hagin de competir amb la qualitat literària d’escriptors en altres llengües en els seus certamens literaris.  Tothom té clar que la competència hi ha de ser entre obres en castellà.  Per què aquest fet tan natural i inqüestionable en els premis literaris en castellà no ha de ser igual de natural i d’inqüestionable en tots els premis literaris en català?

            Sabíeu una cosa, senyor Gilet?  La ‘Consejería de Asuntos Sociales’ de la Comunitat de Madrid el juny de l’any passat va publicar l’Informe de la Población Estrangera Empadronada en Madrid’.  Si li pegau una ullada, veureu com, en aquell territori, hi ha 15.819 portuguesos, 16.318 brasilers, 20.707 ucraïnesos, 24.150 polonesos, 30.472 búlgars, 49.598 xinesos, 86.460 marroquins i 218.317 romanesos.  A més d’aquests grups estrangers, hi ha desenes de milers de gallecs, bascs, navarresos, catalans del Principat, valencians i balears que hi estan empadronats.  Idò bé: el 27 de febrer del 2013, l’Ajuntament de Madrid, presidit per la vostra camarada de partit Ana Botella, va convocar les ‘Bases del V Certamen Literario Leopoldo de Luis de poesía y relato corto.  Entre les ‘Bases Generales’, concretament la que fa 5, què em diríeu que diu, sobre l’idioma de les obres literàries que hi presentin, per molts d’escriptors ‘de qualitat’ que hi pugui haver entre els centenars de milers de madrilenys que parlen llengües diferents del castellà que cit més amunt?  Copii i aferr.  Llegiu:  ‘5. Las obras se presentarán en idioma castellano y deberán ser originales e inéditas.’

            És normal.  Es tracta d’un premi literari de Madrid.  I la literatura pròpia de Madrid és la castellana.  I la literatura castellana no és tota la que escriuen a Castella, dolenta o de qualitat, sinó la que escriuen en castellà.  Com la cuina castellana no és tota la que cuinen en els restaurants de Castella, dolenta o bona, sinó la cuina típica castellana.  Per tant, jo veig normalíssim i beníssim que els premis literaris de l’Ajuntament de Madrid premiïn obres literàries bones i en castellà.  I vós, senyor Gilet?  Igualment, veig beníssim i normalíssim que els premis literaris de l’Ajuntament de Palma premiïn obres literàries bones i en català.  I vós, senyor Gilet?