ES RACÓ D'EN JORDI

Hi ha vint-i-cinc municipis a les Illes Balears (Algaida, Ariany, Banyalbufar, Escorca, Esporles, Felanitx, Lloret de Vistalegre, Llucmajor, Manacor, Palma, Santa Eugènia, Santa Maria del Camí, Sant Llorenç des Cardassar, Sineu, Valldemossa, Alaior, Es Castell de Sant Felip, Ciutadella, Ferreries, Es Mercadal, Sant Lluís, Sant Antoni de Portmany, Sant Josep de sa Talaia, Santa Eulària des Riu i Formentera) que comparteixen les quatre barres vermelles damunt fons groc en els seus respectius escuts. Això mateix s’esdevé amb cada una de les quatre banderes de les quatre illes. Les quatre barres són el fons que comparteixen la bandera d’Eivissa, la de Formentera, la de Mallorca i la de Menorca.

Però això no és tot. Si pegau una ullada a l’actual escut de l’estat espanyol, oficial del 1981 ençà, veureu que és compost de quatre parts: a dalt a la dreta, hi ha el símbol del Regne de Lleó; a dalt a l’esquerra, hi ha el del Regne de Castella; a baix a la dreta, el del Regne de Navarra; i, a baix a l’esquerra hi ha… les quatre barres de la Corona d’Aragó. I hi són sense afegitons de cap casta. Totes soles. I hi representen, elles totes soles, els territoris de les Illes Balears, d’Aragó, del Principat de Catalunya i del País Valencià tots junts.

Per tant, ara que els talibans de l’ultranacionalisme antimallorquí, antibalear, antivalencià i anticatalà van fuitn, veuen bubotes pertot arreu, van fora corda i envesteixen a les totes sense mirar on mufen, tendran una feinada si volen imposar el nou ordre que esborri de la vista i de la memòria les característiques lingüístiques, culturals, històriques i heràldiques que reflecteixen els lligams històrics i actuals i els orígens comuns que compartim tots els territoris que van de Salses a Guardamar. Si volen ser coherents amb la seva pròpia croada franquista contra la llibertat d’expressió a les escoles i contra el símbol que comparteixen les quatre illes habitades de les Balears i els vint-i-cinc municipis que he dit al començament, també hauran de cercar ronya per gratar contra els vint-i-cinc ajuntaments i contra els quatre consells insulars que fan servir aquest símbol que tant els repugna i que tant de mal a la vista els fa. Però això no és tot: hauran de començar a fer gestions perquè el quart inferior esquerre de l’escut d’Espanya s’elimini. En el seu lloc, hauran d’exigir que hi hagi quatre subtrossos, un bocinet diferent per cada ‘región’ actual de l’antiga Corona d’Aragó. O no és per a ells un pecat mortal i un sacrilegi intolerable que el símbol quatribarrat representi junts Aragó, València, les Balears i Catalunya… ni més ni manco que en l’escut espanyol?

La cosa es posa ben interessant i entretinguda. En plena gatera de nacionalisme del seu, en plena caça de bruixes contra els mestres mallorquins i balears que no reneguen de la seva funció de formar ciutadans lliures i amb autoestima, en plena campanya de persecució feixista dels nostres símbols històrics a les escoles, resulta que hem vist, en ben poc temps, dos simples detalls ben significatius de com fa comptes pagar l’Estat la submissió dels qui reneguen de les seves arrels: Per si no n’hi hagués prou amb l’escarni del govern espanyol del PP a cada ciutadà de les Balears en assignar-nos de promig, en els darrers pressuposts de l’Estat, 66 euros a cadascun -devora els 206 € que destinen de promig a cada espanyol i devora els 559 € que destinen a cada castellà lleonès- aquesta setmana, per afegitó, n’acabam de veure un altre: la renúncia del governet titella de Palma a tenir estand propi de les Balears a la World Travel Market, de Londres, i la decisió d’anar-hi diluïts dins la marca ‘España’, ha estat ‘premiada’ per Turespaña -que depèn del Ministeri espanyol de Turisme- situant l’estant de Mallorca a un racó de la fira… devora els excusats! Ho paga fer-ne cap comentari?

I això que, segons un estudi que va publicar el febrer del 2011 l’empresa de màrqueting de comunicació Oak Power, la marca turística Mallorca és la quarta més valorada del món per la premsa internacional. El governet titella, per criteris polítics de nacionalisme espanyol i contra qualsevol criteri comercial, menysprea la marca Mallorca i, com a ‘recompensa’, els seus amos polítics els col·loquen devora els orinals de la fira de Londres. Què fan més amb això els submisos incondicionals: rialles o llàstima?

Tant l’almoina dels 66 € com l’assignació als hotelers mallorquins del racó de devora l’excusat a la fira de Londres, no són fets aïllats ni sense importància: són el preludi polític de la ‘recompensa’ que ens espera als mallorquins i a tots els balears, valencians i catalans del Principat si renegam de les nostres arrels i si ens arrossegam com llimacs renunciant a la nostra identitat, a les quatre barres, al nostre idioma, a les nostres institucions, al nostre finançament, al nostre sistema educatiu, a la nostra Història comuna, als nostres lligams. Qui no es respecta a si mateix no fa ganes de ser respectat. Per molt hoteler, per molt conseller, o per molt president autonòmic que sigui.