ES RACÓ D'EN JORDI

El mateix diputat partidari de confeccionar llistes negres dels professors que plantaren cara a començament de curs a la venjança dels radicals espanyols a través del TIL com a represàlia pel fracàs i el ridícul que feren amb la ‘libre elección de lengua’ a les escoles, aquest mateix subjecte, va instigar els pares a fer escridassades i aldarulls contra els professors que el passat 7 de gener feren costat al director represaliat de l’Institut de Marratxí, en Jaume March. Però debades va fer: no va aconseguir que els pares en fessin cas ni es posassin contra els mestres. Al contrari: la immensa majoria de pares i d’alumnes estan amb els nostres professors.

És curiós que el mateix partit que fa lleis repressores contra els ciutadans que gosin expressar en el carrer el seu malestar a la cara dels càrrecs públics, aquest mateix partit, no desautoritzi, consenti i, fins i tot, vegi amb bons ulls que un diputat de les seves files instigui aquesta mateixa pràctica contra els professors mallorquins i balears. Aquesta vegada el seny dels pares ha evitat un primer episodi de PP-borroka a les escoles. Però, del pas que anam, arribarem a veure-n’hi?

Els docents de les Balears són víctimes d’una persecució que no s’havia vist mai a cap país teòricament democràtic. L’autèntica Jihad Hispànica de l’ultradreta contra la llengua que ens han transmès els nostres pares, padrins i repadrins durant vuit segles ha entrat de ple en la fase de criminalitzar tot el nostre cos de docents i de posar-los en el seu punt de mira. Sense tenir en compte les conseqüències que vendran pel clima de conflicte civil que van creant, l’entorn de la FAES de n’Aznar ha decidit escampar la divisió i el conflicte fins a l’àmbit de les famílies i de promoure les denúncies contra mestres i professors. L’objectiu és imposar a les aules un clima de vigilància policial. Per mirar de satisfer la seva fòbia contra els defensors de l’escola mallorquina i balear, ara cerquen acabussar els alumnes contra els seus propis ensenyants. Volen que, en lloc de respectar els mestres com a autoritat que són, no: que els facin de cans guardians. A qualsevol país civilitzat, l’Administració defensa i fomenta l’autoritat dels professionals de l’ensenyament. Les Balears passen a ser ara l’únic territori del món on el govern cerca crear i fomentar la por dels mestres als alumnes (com ja som l’únic territori del món on el govern combat a mort la llengua oficial i pròpia en lloc de protegir-la). Com pot anar bé mai el procés de formació i d’aprenenentatge dels estudiants si aquests radicals exaltats aconsegueixen desfer la convivència en els centres escolars d’aquesta manera?

Aquest estat de coses comença a recordar massa unes situacions que no es veien a l’Europa occidental des d’abans d’estallar la Segona Guerra Mundial. En el III Reich, els alumnes de la Hitlerjugend tenien encomanada la missió de delatar els professors, els veïns i, fins i tot, els propis pares si no eren prou addictes al règim. Del 1945 ençà, aquesta situació ni cap de semblant, ni tan sols en les seves fases incials, no s’havia tornat veure en tot Europa. A les Balears, si la negació al diàleg, a la negociació i a l’acord per part del govern continuen endimoniant la convivència a les aules i al carrer i posant en el punt de mira els mestres i professors, no tindrem més remei que començar a denunciar aquest estat parapolicial de dins les aules davant els consolats estrangers de Palma, a la premsa internacional i, si cal, davant les instàncies adients de la Unió Europea.

Si no anam alerta, podem arribar a un estat de coses en què la convivència serà impossible. I si, amb el nostre silenci i la nostra inacció, consentim que arribem a segons quin punt de conculcació dels drets i llibertats fonamentals en un estat de dret i en una democràcia, pot passar que llavors sigui massa tard per reconduir la situació.

La nostra lluita, no cal dir-ho, no la podem dur a terme d’altra manera més que per la via pacífica i democràtica. Ara bé: no hem de confondre el pacifisme amb la inacció. Quan les coses arriben a la fase en què comencen a entrar ara a les Balears, la inacció, desfressada de paciència i de bona al·lotesa, esdevé complicitat amb els conculcadors dels drets civils i de les llibertats fonamentals en una democràcia. No podem continuar badant. Cada amenaça feixista contra els nostres docents ha de sortir de l’àmbit estrictament balear i l’hem de fer saber totd’una a la comunitat internacional. Fins aquí hem arribat.