ES RACÓ D'EN JORDI

El proper episodi de la Jihad Hispànica del governet d’ultradreta instal·lat en el Consolat, serà una Llei de Comerç que elimini la teòrica i, en la pràctica, gens aplicada obligació dels comerços de les Illes Balears de retolar, com a mínim, en la llengua de les Balears.  Aquesta teòrica -i lògica- obligació ara vigent no lleva, per molt que ho amaguin els talibans del fonamentalisme hispànic, que els comerciants hi puguin afegir qualsevol altre idioma.  De rètols en català, com més va més n’hi ha.  Però perquè l’amo vol, no perquè s’apliqui aquesta norma.

            La intenció d’aquests ultranacionalistes és la d’anar escenificant la persecució paranoica de la llengua que hem apresa dels nostres pares, padrins i repadrins fins que acabarà la legislatura.  Això és el principal -per no dir l’únic- objectiu que tenen.

            On és el ‘trilingüismo’?  Per començar, podríem demanar: on és a la pràctica real del ‘trilingüismo’, que troben tan desesperadament necessari a les escoles?  Si sincerament hi creguessin una miqueta, voldrien que els alumnes trobassin en el carrer allò que aprenen a escola.  Per tant, en lloc d’eliminar l’obligació de retolar en un idioma (que, només de moment, encara no gosen dir quin ha de ser), farien just el contrari: posarien que fos obligatori retolar-hi en tots tres.  I no tan sols això, sinó que hi farien llegir els missatges de megafonia.  I posarien que el personal que fes feina de cara al públic, fos capaç d’entendre els clients en qualsevol idioma dels tres.  I d’atendre’ls-hi. 

            La seva resposta ja la sabem: no, perquè això seria una ‘imposición’.  I ells són molt ‘liberales’.  Molt bé: mirau fins on arriba el seu ‘liberalismo’ quan el resultat d’aquesta pràctica no els agrada: n’hi ha prou que mireu com han reaccionat al resultat que no esperaven de la ‘libre elección de lengua’ a les escoles.

            No hi ha drets sense obligacions.  Però bé, posem per un moment que fossin sincers i que, de bon de veres, fossin ‘liberales’ i ‘trilingüistas’.  Si volem que els clients de qualsevol establiment comercial tenguin el dret de triar qualsevol idioma dels tres de la suposada societat trilingüe que tant desitgen, hi ha d’haver l’obligació de l’empresa d’oferir retolació, megafonia i personal en tots els tres idiomes.  Si no, el client no té llibertat d’elecció en aquell local llevat de sortir-ne i no tornar-hi. 

            No hi ha cap dret que no comporti associada amb ell una obligació: el dret a l’assistència sanitària obliga el metge a atendre el pacient;  El dret del vianant a travessar el carrer pel pas zebra obliga els conductors a aturar-s’hi.  El dret a la propietat privada d’una casa obliga els qui no en són propietaris a no entrar-hi sense permís de l’amo.  El dret a l’educació obliga els mestres a ensenyar els alumnes.  El dret d’una persona a parlar un idioma concret (o dos o tres) obliga l’interlocutor a dominar-lo (o a dominar-los).

            Però ja fa estona que sabem ben bé, i de sobra, que, de ‘liberales’, només en bravegen quan, deixant les coses a lloure, la tendència, la moda, la inèrcia és la que els agrada a ells.  Maldament aquesta tendència sigui el resultat d’anys -o de segles- d’imposició d’una determinada obligació. En canvi, quan la lliure tria du un resultat que no els agrada, ells, de ‘liberales’, res de res: de cop es tramuden tots en ‘hombres de ley’ que tene clar que hi ha d’haver lleis i normes.  I que les lleis i normes hi són per fer-les acomplir.

            500 normes que imposen l’espanyol.  Si clicau aquest enllaç, de la Plataforma per la Llengua, http://www.observatoridelallengua.cat/arxius_documents/500_lleis_que_imposen_el_castell__des_2009_def.pdf, hi trobareu un PDF de 72 planes (setanta-dues!) en què hi surt una mostra de 500 disposicions (cinc-centes!), totes encara ben vigents avui en dia, que ha dictat l’Estat a fi d’imposar l’espanyol a ca nostra.  En aquesta extensíssima i detallada mostra, no hi entren les normes que imposen tàcitament l’espanyol sense dir-ho tot dret.  Hi ha moltíssima de normativa que, sense dir-ho clar, coacciona de cap a l’ús de l’espanyol contra l’ús del català, el basc, i el galaicoportuguès, llengües que, en teoria constitucional, són un ‘patrimonio cultural que será objeto de especial respeto y protección’.  Ho torn dir: en aquest PDF, no hi ha tan sols més que les 500 normes vigents que imposen directament l’espanyol, sense dissimular ni fer voltera.

            Idò bé: ara veurem si el partit dels ‘liberales’ que tant s’emprenyen amb una norma que estableix l’obligació de retolar (com a mínim) en l’idioma oficial i propi de les Balears en els comerços de les Balears, aquest mateix partit es digna a moure un sol dit, a dir una sola paraula, contra una sola norma d’aquestes cinc-centes (vigents avui!) que imposen l’espanyol.  Dic contra una sola norma!

            ‘Liberales’, m’heu dit?  Bona casta de ‘liberales’!