Els d’ERC som i volem ser l’Esquerra Nacional, es a dir volem avançar cap a l’exercici del dret a decidir què ens ha de portar a la independència i, simultàniament i amb la mateixa intensitat, volem avançar en les polítiques socials que ens permetin anar millorant les condicions i la qualitat de vida de la majoria de la gent. I les dues coses estan molt estretament i molt íntimament interrelacionades, i s’alimenten i es potencïen una a l’altra..
Alguns diuen que el millor moment de l’ERC actual (a les municipals i catalanes de 2003 i a les espanyoles de 2004) es produeix perquè aleshores anàvem contra el PP: contra el PP viviem (i viuriem millor) en seria la conclusió. Jo no hi estic d’acord.
Sense meynstenir un possible, però limitat, impacte de les posicions antiPP que, sens dubte, han afavorit per dues vegades la victòria de ZP, crec que hi ha altres factors més importants que expliquen els bons resultats d’ERC el 2003 i 2004.
En aquests anys, ERC tenia una estratègia clara i incontestada, al partit però encara més a una part important de la societat catalana. L’estratègia combinava perfectament, i amb una importància equivalent, les polítiques socials progressistes i les polítiques nacionals d’arrel independentista: erem, sens dubte, l’esquerra nacional, l’esquerra catalana independent. Erem i ho continuem essent, (però a més s’ens veia com) el partit de la radicalitat democràtica. La nostra estratègia era rica, plural i diversa, fresca, innovadora, entenedora, creadora d’il.lusió….
Progressivament, però, per factors (i errades) objectius i subjectius, els nostres atributs, la nostra estratègia i el discurs que s’en deduïa, es van anar veien reduïts, limitats, a unes polítiques socials més o menys progressistes, que tradicionalment han estat patrimonialitzades pel PSC i ICV. (D’una forma poc comprensible, a més, a la darrera campanya de les espanyoles es fa un gir inesperat i quasi només es torna a parlar d’independència).
Això fa que perdem la equidistància ideològica, que limitem la diversitat i la riquesa de la nostra estratègia, de l’estratègia de l’esquerra nacional, per la independència i per les polítiques socials progressistes de forma simultània i igualment important. I aquesta és una raó molt principal del perquè deixem de ser atractius, del perquè hem deixat de crear il.lusió, per a una part de la gent que ens havien votat el 2003 i el 2004 i per d’altra que mai ens han arribat a votar. El resultat és que perdem més de 120.000 vots a les eleccions al Parlament, més de 80.000 vots a les eleccions municipals i més de 350.000 a les espanyoles.
Ja fa temps, la nostra estratègia, i el discurs que se’n deduïa, no cuallaven perquè eren massa simples: es resumien en una paraula, independència o independentisme. Darrerament, en unes altres circumstàncies totalment diferents, hem tornat a caure en un error semblant: simplificar i desvirtuar excessivament la nostra estratègia i el nostre discurs: ja només parlàvem de polítiques socials progressistes. I, a més, fent alguns girs imprevisibles i incomprensibles per a molta gent.
No penseu que, amb tots els matissos i diferències que suposen dues èpoques molt diferents, hem tornat a caure en un error semblant al de la època Colom-Rahola??. No penseu que aleshores varem simplificar i desvirtuar excessivament la nostra estratègia i el nostre discurs que, a la pràctica, van quedar limitats a la independència, però que ara hem fet una cosa semblant al centrar-los massa exclussivament o preponderantment en les polítiques socials?.
Així doncs, hem de recuperar, tot adaptant-los a la nova realitat actual, la nostra estratègia d’esquerra nacional, la nostra radicalitat democràtica, el nostre lideratge, el nostre discurs fresc i engrescador, creador d’il.lusions i de compromisos. Tot allò que ens va convertir en el partit de present i amb més futur de tot el panorama polític català.
La qüestió fonamental avui és que ERC recuperi la centralitat política, en la nostra ideologia, en la nostra estratègia política, en el nostre discurs. El 2003/2004 teníem aquesta centralitat que ara hem perdut, almenys en part, i que hem de recuperar tot adaptant-la a les circumstàncies actuals.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!