Vi i calçotada

Havia pensat titular aquest escrit vi i calçots, però he pensat que no era correcte, ja que la calçotada no consisteix només a menjar calçots, sinó que és un àpat amb diferents apartats, cosa que permet jugar amb diferents opcions de vi.

Crec que la reflexió és adient en aquesta època de l’any ,aquests dies que comença amb força el que han estat tradicionalment els mesos forts de menjar calçots, és a dir de finals de gener fins que els calçots es comencen a trompar, i això ja dependrà del temps, però com a data orientativa, Setmana Santa.

Crec sincerament que si el porró té alguna utilitat avui dia, a més a més de ser un decantador de vi una mica improvisat, és menjant calçots, és a dir en el primer plat de la calçotada, i m’explicaré: Tot i que si mengéssim unes cebes o calçots escalivats, segurament el vi adient seria un vi jove suau, o un blanc una mica potentet, he arribat a la conclusió que per als calçots el que millor va és un vi jove sí, però que es noti el taní (és a dir sense tecnicismes, que rasqui), ja que no hem de buscar tant el maridatge del vi amb la ceba i la salsa, sinó que el vi ens netegi la boca de la salsa dels calçots.

Fa poc, encara es podia fer servir Priorat o Terra Alta a doll, ara és més difícil, tot i que a Valls encara podeu trobar vi de bóta a Cal Solé, que pot fer aquest fet. Jo, particularment, faig servir un cabernet del Celler Rosa Mª Torres de Sarral, Conca de Barberà, que és de la segona espremuda i té un componen tànnic  que li dóna el toc adient. (continua…)

Així doncs, ens hem de conformar amb vi de garrafa i prou? No, i per això feia la diferència entre calçots i calçotada, és a dir amb la carn i la llonganissa (butifarra a la Catalunya Vella) i la botifarra negra o la cansalada a la brasa (això ja és més optatiu), tenim dues opcions: la popular, és a dir aquella calçotada massiva  de gent jove o dels amics de La Vespa o el SEAT sis-cents, podem continuar perfectament amb el porró, o aquelles calçotades una mica més amb pretensió gastronòmica, que ja dependrà de l’interès pels vins dels comensals, que fem la nostra tria.

Però aquí, com en molts altres llocs, la gastronomia i el territori troben el seu punt de confluència, i els millors vins són els propers. Així podem fer servir un vi d’aquests interessants, com els que fan les Cooperatives de Vila-rodona, Bràfim o Nulles en un primer nivell. Si voleu fruir una mica més, hem d’anar a buscar bons vins de la D.O. Tarragona: Vinya Janine o Mas Vicens. Els que feu la calçotada a prop del Penedès, podeu triar vins negres d’aquesta D.O., el mateix que els de la Conca de Barberà. També hi posaria com a vins adients els Terra Alta, Costers del Segre i, si teniu algun compromís important, un bon Montsant. O un bon Priorat ja és per matricula.

Crec que els restaurants de Calçotada, que han dignificat en molts casos aquest menja popular, no estat a l’alçada, pel que fa a servir un bon vi de proximitat, quant es serveix la carn, i és francament una llàstima.

Com que de calçotades avui sen fan a tot arreu, cal dir que els que sou de l’Empordà, també els vostres vins son adients per la calçotada i també els vins del nord de les Alberes, com els de la cooperativa de Terrats o uns Arnau de Vilanova.

Algú podria llegint aquest escrit, que qualsevol vi és bo per les calçotades, doncs he de dir-vos que els Riojas no so adients per aquest menjar.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *