JORDI CARRERA for NuCCs

Veig el debat sobre la pregunta  i penses:

Una pregunta binòmica ? ( Una sola disjuntiva )

Diverses opcions de canvi ?

La pregunta ha de ser clara i decisòria.

Podem acceptar  que la pregunta siga SI o NO a la independència  i si guanya el NO ens quedem com ara per sempre més ?

La pregunta no pot contenir com a opció quedar-nos com fins ara.

Per tant hauria de ser triar entre  dues opcions possibles i acceptables : 

( Aquesta hipotètica formulació  seria  millorable ). Vegeu Opció A: Catalunya estat independent; i Opció B: Tornar a l’Espanya dels Reis Catòlics amb dret d’autodeterminació nacional. Totes dues les considero constitucionals.  Allò que no ho és es el règim espanyol.

Si la solució de la reforma federal, confederal  o de separació i restauració constitucional de corones i regnes ha de dependre  de la voluntat futura de Castella o del règim espanyol, o si  lel dret a l’exerci del dret d’autodeterminació de Catalunya  pel poble català no ens es autoritzat pel Congrés  per ara i per sempre més per mèrit del Dret, de la Història i de la Constitució, i ens es negat ara i s’ha de deixar córrer per submissió per a un futur incert i impossible, caldrà  covenir que No hi ha alternativa al SI o No a la independència. 

*Ens ho hem de jugar tot al Si o NO ? No es exactament això. Hem de jugar la partida. I tan sols de jugar-la ja guanyem.

Opció A: Vull que Catalunya siga un estat sobirà independent ( democràtic, econòmic, social i de Dret universal ) tan si es dintre com fora de la Unió Europea.

Opció B: Vull que Catalunya siga un estat sobirà independent amb la presència europea  i internacional decideixi, amb promesa d’associar-se amb els altres estats sobirans d’Espanya quan a petir del termini de cinc anys o més el Regne d’Espanya hagi derogat els decrets de nova planta de Felip V i hagi restaurat constitucionalment les antigues corones i els estats que les formaven com a estats sobirans i monarquia comuna a la manera de la Corona d’Aragó, amb les seves institucions, constitucions, i la oficialitat de les llengues pròpies de cadascun. La llengua catalana siga la llengua oficial de Catalunya i dels antics regnes de la Corona d’Aragó, i també la llengua occitana a l’Aran i l’aragonesa al regne d’Aragó, i tot tal com eren  en casar-se  Ferran comte-rei de Catalunya i rei d’Aragó i Isabel de Castella; i que com a mínim l’estat català i la llengua catalana també siguen part i llengua oficial de les institucions de l’estat comú unit d’Espanya, de la Unió Europea, de la Organització les Nacions Unides i de la Organització iberoamericana d’estats;  en un estat  amb divisió de poders, amb separació de l’església de l’estat, amb conferència episcopal propia i sembalntment per a les altres  religions i  confessions, amb dret d’autodeterminació de cada estat regne principat o senyoriu originari  d’adcripció a la corona o sistema d’estats hispànics que decideixin i que els admeti. Cada antiga corona i cada  regne estat  integrant tingui  reconegut explícitament  el dret a la separació  i d’autodeterminació  per crear un estat independent mitjançant referèndum democràtic lliure autoconvocat. El sistema de finançament dels estats, corones i administració reial comuna es regirà pel sistema com el dels concert fiscals amb cupo d’Esukadi i Nabarra. Si no hi ha dinastia o dinasties acceptables cada  estat  sobirà o cada corona, regne podrà escollir i nomenar rei electe o president rei per mandat, i  la Monarquia comuna seria un Consell de Regnes amb un Rei President electe per a un mandat  prorrogable  per acord entre les parts que pot ser una tercera persona.  Aquesta adhesió a l’associació d’estats haurà de ser votada en referèndum d’autodeterminació del poble català  amb el mateix quòrum i majoria necessaris per al referèndum per poder decidir la separació.

PD.- Penso que no ens podem tornar a casar amb Castella  i  si de cas, tans sols amb els regnes de l’antiga nostra Espanya / Corona d’Aragó.

1.- Casament fet efectiu quan Ferran II i Isabel ens varen casar amb separació de bens i patrimonis. Un matrimoni fracassat ple de violència  domèstica, despossessió  i maltractament.

2.- Guerra de successió.- Destrucció del matrimoni per supressió del conjuge.-   O regnes antics o  sotmissió dels altres a Castella, la idea del Conde Duque d’Olivares  que era la idea de Castella feta realitat per Felip V. Extinció i fi del matroimoni per destrucció i conquesta  de personalitat, drets i llibertat del’altra part.

3.- Constitució de  1977-78.- Democràcia, nacionalitats, llengua i autonomia i autogovern.- Fals casament nul per por i engany, amb conformitat  de promesa possibilista de dona renaixent i sotmesa per dictadura,  i promeses engany, firma en fals i traició espanyola i continuació fàctica de l’Espanya Estat de Castella.