JORDI CARRERA for NuCCs

Posicions per una Política catalana central amb fonaments.

15 de gener de 2008
0 comentaris

Per que cal una UNIÓ CATALANA DE DRET al Congrés i al Senat ?

  1. Pel fracàs del post-aznarisme indolent, majoria nacional  d’esquerres i nacionalista del Congrés i del Senat de 14.03.2004. Vegeu aquí a sota el millor escrit d’aquest blog: "28 anys d’Espanya contra la Constitució".
  2. M’agradaria ser elector balquerí, del regne de Mallorca , on fan una candidatura nacionalista mallorquina unitària. A Mallorca democràcia;  a Madrid, Mallorca. Si EU-IU  exigia excloure’n la UM no entenen res, que hi farem. De qui son escolanets?
  3. Les noves feres del PP faistes falangistes com Pizarro d’Endesa o Caja demostren el fracàs i tocar fondo de la classe politica  postzanarista indolent.
  4. A Catalunya, Democràcia. A les Corts Generals ( Congrés i Senat ), Catalunya. Una Unió Catalana de Dret, es podria dir.

La Constitució de 1978 es més catalana i basca que no pas castellana. Llegiu aquesta anàlisi de l’article 2, desafiadora.

28 anys d’Espanya contra la Constitució.

Quan la Transiciòde 1976 a 1978Espanya es constituí en estat democràtic de Dret de: Democràcia,  Monarquia parlamentària i el pacte nacional de l’art 2  de les tres condicions iguals i inseparables:

              *Unitat de la nació espanyola.

              *Pàtria comuna de tots els espanyols.

              *Reconeixement  de les nacionalitats i de les corresponents regions, amb dret a            

                       l’autonomia, i amb promesa de garantia de solidaritat entre totes elles.

Els principis i disposicions de la Constituciò no son tots iguals. Hi ha una jerarquia normativa i els fonamentals estan per sobre dels altres, els dirigeixen i hi donen sentit. Al preàmbul i als articles 1, 2, 3  i 10 hi ha l’essència del sistema jurídic polític vigent. Llegiu amb atenciò aquests passatges textuals i compareu-ho amb la realitat que vivim:

””La Nació espanyola, amb el desig d’establir la justícia, la llibertat i la seguretat, i de promoure el bé de tots els qui la integren, en ús de la seva sobirania, proclama la voluntat de protegir tots els espanyols i els pobles d’Espanya en l’exercici dels drets humans, les seves cultures i tradicions, llengües i institucions”.   ( Del preàmbul )

“Espanya es constitueix en un Estat social i democràtic de Dret, que propugna com a valors superiors del seu ordenament jurídic la llibertat, la justícia, la igualtat i el pluralisme polític”.Art.1

“La Constitució es fonamenta en la indissoluble unitat de la Nació espanyola, pàtria comuna i indivisible de tots els espanyols, i reconeix i garanteix el dret a l’autonomia de les nacionalitats i de les regions que la integren i la solidaritat entre totes elles. El castellà és la llengua espanyola oficial de l’Estat. Les altres llengües espanyoles seran també oficials en les respectives Comunitats Autònomes d’acord amb els seus Estatuts.” ( A  l ’art 2 ).

« La dignitat de la persona, els drets inviolables que li són inherents, el lliure desenvolupament de la personalitat, el respecte a la llei i als drets dels altres són fonament de l’ordre polític i de la pau social. Les normes relatives als drets fonamentals i a les llibertats que la Constitució reconeix s’interpretaran de conformitat amb la Declaració Universal de Drets Humans i els tractats i els acords internacionals sobre aquestes matèries ratificats per Espanya. » ( Art.10).

La disposició final: “Aquesta Constitució entrarà en vigor el mateix dia que en sigui publicat el text oficial al BOE. Serà publicada també en les altres llengües d’Espanya “. Ho fou en euskera, galleg, català i castellà. Aquestes son doncs les nacionalitats i llengües espanyoles que les Corts Constituents reconeixien el 78. La Constitució va ser una ruptura jurídica amb l’Espanya anterior.

Incorporà el Dret universal i internacional de les Nacions Unides; i establí un sistema liberal de divisió de poders : Corona; Corts Generals; Govern i l’administració pública; poder judicial independent; municipis amb autonomia i competències; les nacionalitats i regions que s’hagin constituït en comunitats autònomes, amb presidència, parlament, govern i competències  exclusives en moltes matèries; i un Tribunal Constitucional independent. L’entrada a la Comunitat Europea – Uniò Europea ho confirmava.

Què ha passat aquests  29 anys ? On heu vist solidaritat amb Catalunya?  Per què som més malvistos i maltractats avui que no el 1976 ? Com pot ser què el 2006 hagin  fet el linxament general de Catalunya per la reforma de l’Estatut o per l’oferta de compra d’Endesa per part de Gas Natural ?

Espanya continua essent l’estat de Castella encara que de Dret ja no ho pot ser. El nacionalisme d’Estat castellà no han acceptat mai la Constitució. Ho demostra que l’’art 2 que tant branden es el que més odïen i incompleixen.  Creien potser que la Constitució tan sols posava límits als altres, que els drets no eren també obligacions i que no s’hauria de complir ? Contra la Constitució ha actuat com si Espanya fos Castella i prou. Ha reemprès la conquesta, explotació i colonització dels altres països. Si ells fossin nacionalistes de l’Espanya comuna de l’art 2 haurien de ser com a mínim nacioners i partidaris de totes les nacionalitats, i presumir-ne, i respectar-les. Però ca, de costum la ideologia castellana es de conquesta i totalitària i no sap què es el Dret.

Bescanó 19 de març de 2007, dia de Sant Josep.      Autor: Jordi Carrera.

CAL UN CANVI LIBERAL. Escrit antecedent de febrer de 2006.

  • CAL  UN  VIRATGE  LIBERAL.

    Si esteu d’acord amb l’article « Espanya te quatre nacionalismes propis « , convindreu que cal fer un viratge estratègic i veure les coses des de l’altre costat. No podem respodre  a l’Absolutisme  NEA amb  emprenyades i absolutismes infantils i defensisme obtús.

    Cal  atacar l’absolutisme amb el Dret a la mà i aquest el tenim a la Constitució de 1978 i als seus referents. La CE 78 té més  ideologia catalana i  basca que no pas castellana i  nacionalista  espanyola. El nacionalisme castellà-espanyol no l’ha volgut mai, la votà tàcticament. La transsició va ser del 76 al 78 i 79. La reacció en  contra va començar el 80 quan varen anar contra Suàrez amb el  nacionalisme espanyol per bandera com a ideologia de masses i començà  la guerra nacional; i va arribar fins a la Conquista del Estado per  l’aznarisme.

    El 14.03.04  amb la nova majoria a les Corts Generals havia de tornar  la Constitució, però ens estem patejant l’oportunitat per manca d’idees  clares, i alternatives polítiques fines de Dret i llibertat. L’alternativa ara es es diu " Nacionalitats unides, Catalunya i  Constitució" (  NuCCs ).

    La Constituciò de 1978 es del temps de les NU,  de la comunitat europea, del Consell d’Europa, dels Drets Humans, i  compleix el paradigma de l’estat liberal de Dret.

    L’ERC hauria des er el partit mes constitucional d’Espanya però no ho  sap i continua esclava de les paraules i encara baixa de la muntanya.

    Aquí teniu el que penso. Demano debat i col.laboració. Encara hi som a  temps de tornar a començar el partit de l’Estatut. Si sabeu algú que  pensi, que no tingui por a la lllibertat, i que  pugui influir , passeu-li aquest comentari.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!