Israel i Palestina gener de 2009. La Crisi de Gaza.
1.- No es ni un genocidi ni un holocàust.
Això és guerra, càstig o repressió d’Estat però no és un genocidi.
2.– DEMANO PAU I TREVA, a les dues parts.
3.- Israel si, i Palestina si.
La solució la trobarem en el Dret.
1.- No es un genocidi ni com l’holocàust. Això és guerra, càstig o repressió d’Estat però no és un genocidi.
2.- Demano pau i treva, ara. A les dues parts en guerra, Israel i Khamàs. ( i STOP als tercers ).
Khamàs no es Palestina sinó un moviment palestí.
Què fan i què hi diuen l’ANP i el seu President ?
Khamàs en té el govern i la policia i en lloc d’això, fa i imposa la revolució mundial, actua com a nacionalista àrab, forma part d’una guerra civil àrab i d’una guerra nacional de potències. ( És una mena de FAI aquest moviment, per entendre’ns ? )
Israel manté el setge de Gaza fa molts mesos. Es defensa en un punt mort i agredeix ?
Un Gaza ajudat humanitari i protegit per les NU, penso, no pot ser un cau guerriller de la revolució islàmica,.
3.- Israel i Palestina.
Els vull tots dos però amb condicions. I penso:
Els dos únics estats legals son els creats per les NU el 1947 quan la partició. Un que ha funcionat i viscut com a estat; i un altre que encara no ha estat constituït ni acceptat de fet després de la guerra.
Les variacions de territoris i fronteres son fruit de les guerres del 47 i posteriors contra l’existència d’Israel i per determinades penalitats i reivindicacions palestines pels efectes de les guerres: expropiació de terres i cases , destrucció de cases, desplaçat i refugiats, colònies i colonització i poblaments jueus de noves terres mes enllà de les fronteres, el setge de Gaza, el mur de separació , els patiments de la guerra.
El Tractat d’Oslo fa fracassar perquè no el volien. Palestina i els països àrabs no el volien perquè reconeixia Israel , i Israel també se’n desfeu .Era insuficient dir “terra per seguretat”.
Penso en la vocació suïssa de Canaan i Terra Santa. Tres estats. Dos de nacionals, creats per les NU el 1947, i el neutral del Jerusalem de les religions. Dos estats democràtics, aliats davant de tercers. Terra i Seguretat per Terra i Seguretat. Una confederació unida en front de tercers amb mercat comú.
Palestina, encara que estiguin molt arabitzats. hauria de ser nacionalment palestina i no, ni poble àrab ni nació àrab. ( *Els suïssos no son alemanys o francesos ; ni els austríacs no son alemanys .) Palestina hauria de tornar a l’orígen, pensaria.
Si en la creació d’Israel i guerra posterior hi ha hagut conquesta i colonització, la islamització i l’arabització d’aquesta terra dels antics Canaan Israel i Pelestina també ho foren, com ho havia estat la romanització i cristianització. Després de les antigues conquestes en aquestes terres hi havia cristians, jueus, i musulmans, drusos, armenis, grecs, i palestins, i potser més gents.
Durant el segle XX, abans i després de la creació d’Israel i de les guerres actuals, dintre de la part “ palestina “ hi ha hagut arabització i islamització i fugida emigració i disminució de palestins cristians.
El que tots dos heu fet i allò que ha passat fins ara ho haureu de donar com a costs de la guerra, inclosos els morts. Les terres i les cases en canvi es poden tornar, comprar, reconstruir o pagar. Allò més difícil deu ser el lliure retorn de les poblacions palestines exiliades que procedien dels territoris de l’estat d’Israel i hi volguessin tornar.
Val més ser dos estats democràtics ( tres ) , aliats endins, i treball, comerç, democràcia, conviure i viure, que no pas guerra, refugiats, dol, revolució o ser carn de canó del nacionalisme àrab o d’una revolució mundial de llibre, i malviure de l’assistència.
Per fer l’aliança i la pau Palestina ha d’existir.
Tornar a començar des del dia de la partició del territori per les NU. Reconeixement, Democràcia, i Aliança vital i estats de Dret endins i davant de tercers. ?
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!