JORDI CARRERA for NuCCs

Es pot sortir de l’espiral ?

Renovar o ampliar les emissions de deute públic a preus de subhasta  es multiplicar l’endeutament i fer impossible la solució lògica que és: pagar  a més anys a un interès moderat viable, dintre dels:

*Límits legals d’endeutament.
( Es pot renegociar els deute amb la modificació exprés de la Constitució del mes passat ? )

*Del necessari pla “nacional” extraordinari de pagament dels deutes.

Cada nació ha de pagar els seus deutes al llarg de tants anys com calgui. Segurament tan sols pot ser possible si els tipus d’interès es baix, moderat, i es pot renegociar. ( Tots som  “de la nació municipal”, “de la nació de la nacionalitat o regió segons furs o estatuts d’autonomia “, “de la nació-estat d’Espanya” i “de la nació de l’Euro, la Unió Europea  amb moneda i Banc Central comuns ” .

Que passaria si les Emissions de deute públic haguessin de ser a un preu màxim taxat moderat, ( tipus del 3,0 % o 2,5 %  anual i  IRPF sobre el benefici del  5% ), i  no a subhasta.?  Condicions que tindria: Preferència per posar-hi diners els estalviadors persones físiques nacionals o residents vinculades, i exclosos els bancs, fons de pensions, fons d’inversió, fons sobirans i societats mercantils i fundacions. Serien lletres o bons patriòtics personals destinats a pagar o refinançar els deutes públics de cada “casa nostra” anteriors a la prohibició i limitació de despeses voluntàries no estrictament necessàries.  Amb garantia de pagament de l’Estat  amb condició d’allargament del termini d’amortització per prorrata.  Val tant per al deute de l’Administració General o Central de l’estat com per al de les comunitats autònomes  que a Espanya també  son competències i organització de l’estat de 1978 i els estatuts d’autonomia.

Deute públic  son emprestits a curt termini  per necessitats de tresoreria o per  cobrir el dèficit pressupostari  corrent. 

Per a inversions el finançament es amb préstecs a llarg termini.

*Si no et fan préstecs a llarg termini  inversió per inversió vol dir que no podràs fer inversions llevat que les financin capitals privats en concessió, o els particulars i empreses explotadores de serveis amb contribucions especials o quotes d’urbanització. Si no es aixó, no hi ha inversions.

*Si no es pot tornar o si la inversió no es rendible econòmicanment al lliure mercat, no hi ha inversions.

*Si no es tenen els ingressos corrents necessaris per suportar la despesa que generarà el manteniment, conservació i funcionament del servei  i amb un marge  de franquícia en previsió de reducció dels rendiment dels ingressos propis  en el temps, no hi ha inversions.

Els ciutadans de la UniÓ Europea de de l’Euro podem ser de quatre nacions  i per tant haurem de pagar els deutes  comesos pels nostres respectius quatre governs.

Cadascuna de les nostres quatre nacions hauria de fer  comptes clars i balanç  per saber de quin mal hem de morir. Deute públic de cadascuna dels sectors públics / estats, sobirans o autònoms  a que pertanyem:

Separar el sector públic del sector privat . Que l’un no perjudiqui l’altre.

De sota cap amunt:

a) “de la nació municipal”,   
A quant puja el deute públic  passat de la ratlla que ha de tronar amb els anys  la nostra nació municipal  autònoma ?

b) “de la nació de la nacionalitat o regió  autònoma,  land o estat  “, 
A quant puja el deute públic  passat de la ratlla que ha de tronar amb els anys  la nostra nació  estat particular autònom ?

c) “de la nació d’Espanya”
A quant puja el deute públic  passat de la ratlla que ha de tronar amb els anys  la nostra nació  estat sobirà ?

d) “de la nació de la Unió Europea  amb moneda i Banc Central comuns ” .
A quant puja el deute públic  passat de la ratlla que ha de tronar amb els anys  la nostra nació estat  superior europeu ?

A quant ens tocaria, en cada nació, per càpita, si ho paguessim i financessim a deu anys per exemple ?

El repartiment de costs hauria de ser, en cada nació, general, proporcional i progressiu segons renda i riquesa personal ?