JORDI CARRERA for NuCCs
Posicions per una Política catalana central amb fonaments.
El Nadal es la utopia en el bon sentit. Una utopia humana lliberal. Tres casos perillosos de gent, pobles i règims de mala voluntat.
1.- Cada any hi ha Nadal. Es el repàs, el balanç, de la vida i de l’any, i els preparatius, il.lusions i propòsits de justícia i llibertat amb que l’esperem, que de seguida tornen a ser coberts i rebolcats per les onades de la vida i per les pors i misèries personals o col.lectives. Sort n’hi ha que cada any torna. Per Nadal comença l’any i la vida que es renova torna a emprendre el cicle. Nadal fa de contrapunt.
Molt pitjor fora no dir, no saber diure, no poder dir, BON NADAL!
2.- Nadal rima amb Drets Humans.
“”PER UN BONVIURE GENERAL,
social, econòmic, senzill i lliure.””
“”PAU EN LA TERRA ,
a la gent, als pobles i a les dones i als hòmens de bona voluntat””.
3.- Per poder ser just i lliure cal acusar i defensar en Dret.
Si l’anunci dels àngels diva ” Pau en la Terra als homes de bona voluntat ” vol dir que n’hi ha de mala. Hi ha persones, règims polítics, dominacions i lladres, i pobles i nacions, que no en son, de bona voluntat.
4.- L’acusació no es, – no pot ser – de: ser burgesos, ser rics, ser reis, ser propietaris, ser governants, ser de dretes, ser estrangers, ser comerciants, ser banquers, ser capellans o religiosos, ser militars o policies, ser funcionaris, ser d’una altra raça, d’una altra llengua o d’una altra religió, ser d’una altra ètnia, nacionalitat o nació, ser resistents, dissidents i objectors de consciència davant de l’injustícia, o ser juèus, ser palestins, ser catalans, ser burgesia catalana, ser americans, ser txetxens, ….. o encara per ser alemanys ( quan es la única nació que ha estat jutjada i ha pagat pels seus crims ).
5.- L’acusació és de ser lladres, de matar per robar o per retenir allò robat, de dominar, explotar, discriminar, colonitzar o esclavitzar persones o altres pobles de l’estranger o del propi estat; de promoure la segregació, l’encerclament, i la mort i extinció dels altres, de governar contra Dret i contra els seus pobles,…..
Per exemple, acuso :
El totalitarisme espanyol ( nacionalisme imperial castellà i nacionalisme d’estat castellà ). No té bona voluntat i no pot cantar Santa Nit o l’Òh mia pàtria ! de Verdi. Per a ells espanyolitzar es castellanitzar.
El nacionalisme panàrab totalitari que promou i circula darrera de l’islamisme per a qui, islamitzar es arabitzar, que té per bandera ideològica expandir i restaurar el somni imperial àrab, de nacionalisme de gran potència, que deu venir d’antics ressentiment i frustració comparativa. ( Com degué passar amb el nazisme alemany , això de la frsutració i ressentiment ).
L’islamísme polític general per on circulen uns nous nacional – comunismes de masses reaccionaris o son la forma de les guerres civils pròpies de les potències imperials.
Son tres casos enunciatius. Els tres que mes em preocupen. i el castellà es el nostre malviure que ens afecta de ple. Això però no excusa els altres casos de mala voluntat que hi ha o que hi hagi hagut i encara duren.
Nota.- ( Veig més previsible una aliança de Dret entre Castella i Catalunya que no amb aquest fenòmens del nacionalisme àrab i de l’slamisme islamitzador ).
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Al igual que la paraula independència té un desgast de càrrega utòpica, radical e inalcançable. No li diguam independència és molt més senzill diquem-li un estat propi.