Aquesta es la manera que he trobat d’entrar a plantejar la qüestió.
Darrerament he raonat que “espanyol” no vol dir ser castellà, ni granadí, ni andalús, ni galleg, ni asturià, ni lleonès, ni nabarrés, ni basc, ni aragonés, ni català, ni mallorquí, ni valencià, ni murcià, ni canari, ni rifeny, ni estremeny. Espanya no es cap ni una de les nacionalitats, regions i pobles que la integren.
( Art 2,3 i 47, preàmbul de la Constitució de 1978. )
No hi ha cap nacionalitat o regió històrica que siga per natura ” l’espnayola “. No hi ha cap llengua espanyola que siga o es diga ” l’espanyol”, perquè totes són “llengües espanyoles”. Aquests son fets reals, vius, precedents i reconeguts declarats bàsics i fonaments de la Constitució. Espanya i nacionalitat espanyola haurien de ser tan sols una superestructura i un continent comú, que ens remetria a una monarquia de corones i regnes que pel que fa a nosaltres hauria de ser com a mínim la d’ abans de la Guerra de Successió.
La Contitució es una llei / la llei política / i com a tal s’ha d’interpretar i entendre en Dret: primer, segons la seva literalitat. *Què diu la Constitució segons la seva literalitat ?
( *) La reforma , la Transició i la Constitució no fou cosa de Suàrez tan sols, esclar però era el President del Govern elegit per majoria del Congrès sorgit de les elecccions del 15 J , 15 de juny de 1977. Vegeu el post anterior.
Cal veure com es produí cronològicament la creació de les preautonomies. Contra la Constitució, contra Catalunya / contra les nacionalitats i les llengues / hi hagué de seguida un visca Cartagena i visca Ècija o visques a les comunes del Llobregat, amb els intents de Segòvia o l’autonomia de Santander. Contra les nacionalitats o regions històriques hi hagué la CA de Madrid. La batalla de València, contra València i contra el català. El PSOE promogué la CA Andalusa per l’art 51 per derrotar Suàrez i no per Andalusia. El dia de la publicació de la Constitució el règim espanyol atacà destructivament la Constitució en publicar-la tres vegades en català per dividir la nostra llengua i els nostres pobles i nacionalitat. En crearen 17, i en canvi, no constituiren la de Castella i no deixaren fer la de Lleon.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!