En Shuster nega haver desqualificat l’arbitre del partit que el seu equip va jugar contra el Sevilla i atribueix a la "imaginació dels periodistes" la polèmica generada.
Em sorprèn. No sé què es pensa aconseguir. Som a l’era de l’audiovisual i la informació digital. Les imatges de les seves declaracions han aparegut a les televisions i s’han propagat per INTERNET, de manera que tots els que hem volgut ho hem pogut veure. Potser es deu pensar que no existeixen hemeroteques, i que la memòria de tots plegats no supera el període entre dues jornades futbolístiques.
M’imagino un país de conte fantàstic, una ciutat tenebrosa en els carrers silenciosos de la qual s’hi amunteguen les proves documentals, les informacions periodístiques, les imatges i fins i tot els nostres records que aquests i altres barruts condemnen a la desaparició del món real amb tot el poder d’una misteriosa i maligna màgia.
Així, les declaracions de l’entrenador del Madrid sobre l’àrbitre català compartirien la maledicció amb les evidències de les repetides vegades que els responsables del PP i els seus mitjans de comunicació afins han sostingut la la implicació d’ETA amb els atemptats de l’11-M; amb la coneguda frase "Pasqual, aprobaremos el Estatuto que salga del Parlament"; amb les successives dates d’arribada de l’AVE a Barcelona; amb les insinuacions de sabotatges amb què es va justificar el desastre de les rodalies de RENFE; amb els mandats parlamentaris de publicar les balances fiscals i aproximar els presos bascos; amb les recurrents promeses de grup parlamentari propi del PSC; amb les promeses de viratge al centre del partit de la dreta; amb els filets de plastilina del Rajoy; amb les promeses d’anul·lació del judici a Companys; amb els calendaris de retorn dels papers de Salamanca; amb el record de la l’aliança de l’Església Catòlica, Apostòlica i Romana (ICAR) el franquisme; amb les declaracions de Mayor Oreja lloant el règim; amb l’adhesió explícita d’Aznar al falangisme i el seu rebuig de la Constitució; amb les negociacions amb ETA que el mateix Aznar va autoritzar quan era president del govern; amb la memòria del procés de successió que va donar pas a l’actual monarquia espanyola; amb la trajectòria professional d’Alfredo Urdaci; amb allò de "Créanme, es verdad que hay armas de destrucción masiva en Irak"…
Potser sí, que es pensen que tenen aquest poder d’eliminació de les evidències i la memòria. O la seva demència els manté en un món irreal o es pensen que tots som tanoques. Prefereixo pensar que la primera opció és la certa.
Són bojos. Ells no tenen aquests poders i jo no soc tanoca. Perquè és evident que només un ésser humà viu ha estat capaç de fer desaparèixer de la nostra dimensió proves i documents àmpliament coneguts i divulgats. Només Pedro J. Ramírez, director de El Mundo, ha aconseguit engegar al llimb dels records maleïts fins el mínim rastre del vídeo que mostrava les seves gresques sexuals amb Exuperancia Rapú.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!