Des de el post el 28 de Maig en que vaig escriure el primer post, Realment volem ser independents? fins avui he publicat 100. Gracies a Vilaweb que per una mòdica quantitat,m’ha estalviat un munt d’hores de psicòleg,i gracies a tot aquells que meu llegit encara que fos per equivocació.
Al principi això dels blocs em feia una mica d’angunia,no creia que les meves opinions poguessin interessar a ningú,i que a mi m’interessessin les dels demes.Però deprès de tres mesos i mig i de mes de 8.200 visites i 132 comentaris,veig que si que hi ha gent per tot.I nomes puc dir a tothom gracies, els que meu llegit,els que meu criticat,els, be ,el que m’ha felicitat,els que nomes ho han llegit una vegada… No pensava que les meves opinions sarcasticociniques envers la política i els polítics d’aquest país interessessin a tanta gent, més que res perquè jo, com la majoria dels que escrivim aquí, som els que els polítics diuen "el poble de a peu",que es una expressió que jo mai he entès sembla com si volguessin dit "pobres desgraciats incultes".També en sorprèn perquè la meva pagina no es tan "guapa" com per exemple la del meu llegit company Manel Bargalló,en el seu bloc
Des de l’exili ,el "ferrari" del blocs – vaja es el meu parer-,per tant aprofito la avinentesa per demanar en els amics/gues de vilaweb,que facin pagines i explicacions per a "dummies" mes maques que les que donen de plantilla.
Bé res més , nomes volia celebrar el meu centenari com a blocaire,amb els qui ho vulguin llegir.
Felicitats. A casa, som dos que et llegim.