Haver estat ‘despatxat’ a les acaballes de l’any,també te la seva part bona,i una es, la d’estalviar-me el sopar que organitza la meva ex-empresa -escrit ex,no ecs!-,i tenir que aguantar…
- El discurs de l’amo i la seva família.
- Un sopar justet i en el millor dels casos tebi.
- Estar al costat de companys-directius, que no suportes ni et suporten.
- Aguanta com cada any, tots els comentaris i brometes envers la meva abstinència alcohòlica.Ni soc d’alcohòlics anònims,ni soc un anti-beguda,ni he tingut una infància marcada per la dependència a la botella dels meus pares.Senzillament em senta com un "tiro"!
- La ‘sinceritat’ dels teus col·laboradors,que aprofiten la desinhibició pel dir-te el que pensen de tu.Jo no soc sincer! per tant no ho vull que ho siguin amb mi,al menys a la feina.I m’importa un rave!, el que segons qui, pensi de mi.
- El safareig de la sobretaula;que si aquell company es ‘gai’,que si l’altre es un/a…,(afegiu l’adjectiu que crèieu convenient),que el Martínez es un llépon (perdó en els Martinez).I a mi que!,qui no te un nap te una ceba!,i ningú es immaculat/ada i perfecte, i menys com nosaltres voldríem que fos.
Realment no tot es dolent.