Fa una setmana hi va haver moviments sobre les infraestructures elèctriques a les nostres comarques. Dijous va ser la visita de la comissió d’energia de la Cambra de Comerç de Girona a la central de cicle combinat del Besós. Endesa havia proposat la visita per ensenyar la benevolència de la central. Vam visitar la central de 400 MW, fent èmfasi a la manca de fum i a l’ús inexistent del gasoil, així com a la complexitat de la refrigeració de la central amb aigua de mar. També vam poder veure la construcció de la nova central de cicle combinat de 800 MW. Ens van explicar que la central de Bescanó estarà tancada completament, que la refrigeració es farà per aire i que no hi haurà cap tanc de gasoil, treballant només amb gas natural, tal i com ho fa ara la central del Besòs. Definitivament la visita l’hauria de fer Sònia Martí, regidora de Medi ambient de l’Ajuntament d’Anglès i del Consell Comarcal de la Selva, que ha presentat al·legacions al projecte pel gasoil i per l’aigua del riu Ter. També li poden explicar que les centrals de cicle combinat de gas són complementàries i imprescindibles a les energies renovables quan aquestes no estan disponibles.
Divendres REE va convidar els periodistes a veure la línia soterrada de 12 km que alimenta l’aeroport de Barajas. La visita era per fer veure la complexitat de la galeria però Lluís Pinós, delegat de REE a Catalunya, va deixar anar una informació que va eclipsar l’objectiu de la visita. Va fer un error periodístic notable quan va dir que REE no pensava pagar compensacions als ajuntaments per on passa la línia soterrada, perquè la compensació és el sobrecost del soterrament. No va estar políticament correcte, va desviar l’atenció d’on havia d’ésser, el soterrament, però tenia part de raó. Se suposa que una línia d’alta tensió MAT ha de donar compensacions als ajuntaments per ajudar els efectes de pèrdua de valor del territori per l’afectació d’espai i paisatgística. Si la línia es transforma en contínua, sense cap radiació magnètica, i se soterra, les afectacions finals són molt més petites que no pas qualsevol altra infraestructura. L’alcalde de la Jonquera, Jordi Cabezas opina que “entendria que les compensacions fossin diferents, perquè l’impacte òbviament serà diferent, però un cop es coneix el projecte de la MAT soterrada es veu que també suposarà impacte important, perquè consistirà a construir com una nova carretera de 13 metres d’amplada sobre el territori sense vegetació, i tindrà impacte important”. No és veritat que la traça no tingui vegetació. No tindrà arbres però sí vegetació. Te raó quan diu que l’impacte serà diferent: el canvi de tipologia de la línia canvia l’impacte en el seu traçat per concentrar-lo en els extrems de la mateixa, a Santa Llogaia i a Baixàs. La transformació de corrent altern a continu significa segurament doblar l’impacte del centre de transformació de Santa Llogaia. Per tant, si algú ha de rebre la compensació ha de ser aquest municipi. Proposo que la suma de compensacions dels municipis afectats per aquest tram sigui atorgada a Santa Llogaia. Seria just.
Dimarts d’aquesta setmana hi ha hagut compareixences en la Comissió d’economia i energia del Parlament de Catalunya a proposta de l’associació AMMAT. Els alcaldes exigeixen que es soterri la MAT tal i com s’ha fet en el tram fronterer, però es dóna la paradoxa que tècnicament això no es pot fer per culpa d’haver transformat en corrent continu la connexió amb França.
El nus de Santa Llogaia és d’una gran complexitat. Per un costat alimenta França en corrent continu. Per altra part alimenta l’àrea de l’Alt Empordà amb la previsió d’evacuació de l’energia eòlica. Finalment ha d’alimentar el tren AVE amb una necessitat de potència de curtcircuit notable. Recordem que aquesta potència és una característica de la xarxa per absorbir la punta d’un tren quan entra en aquest espai. En una casa l’exemple de la punta és la d’una esmoladora radial. Sovint, quan la connectem, cau el diferencial per manca de potència de curtcircuit. El nus de Santa Llogaia ha de tenir prou potència de curtcircuit per evitar que la pertorbació del tren no arribi als usuaris connectats a la xarxa. El problema està en el fet que la pota nord, la connexió en continu amb França, no pot assumir cap potència de curtcircuit. Només hi passa un flux elèctric predeterminat. Per tant aquesta potència la té d’assumir la pota sud, la que va fins Bescanó.
Si se soterra aquesta pota, tal com es demana, ens trobarem amb un altre problema. Primer que no pot ser en corrent continu. Segon que si es fa en corrent altern s’ha de fer amb cables aïllats que generen corrent capacitatiu, un corrent “paràsit”, no volgut, que l’única cosa que fa és fer més petita la línia. Per tal de corregir-ho es fa sortir la línia cada 20 km per posar-hi una reactància. Si es fes el soterrament de Bescanó a Santa Llogaia la complexitat del nus podria esdevenir impossible pel fet d’haver de realitzar contínuament la correcció d’energia capacitativa, l’absorció de la potència de curtcircuit i la transformació a corrent continu. Mai ningú ha resolt aquesta complexitat en 400 kV. El darrer informe de Mario Monti, el número 6, ja ho avançava: “En general, totes les alternatives prèviament mencionades presenten dificultats tècniques notables de projecte, realització i explotació. Aquestes alternatives constituirien “innovacions a nivell mundial” la fiabilitat de les quals és difícilment avaluable”.
La pregunta és per què l’informe Cilma no preveu aquesta dificultat i segueix amb l’exercici de càlcul econòmic sobre si és possible o no soterrar. La meva impressió, així ho he explicat a algú de Barcelona, és que tots exercim un rol en aquesta discussió. Els alcaldes per aconseguir el màxim possible, tant des del punt de vista polític com econòmic. D’aquí que tampoc entenc la por de la conselleria d’Economia a tirar endavant amb el projecte. Només cal que s’agafi el rol que li toca, el de l’administració responsable. A Girona tots ho entendran, fins i tot els que juguen el rol opositor. Cadascú al seu rol. Ni més ni menys.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!