El dijous i el divendres a la UdG hem parlat de l’energia al transport. Com més anem avançant en el coneixement de les possibilitats energètiques per resoldre el transport, més clar es veu que aquest dependrà de la xarxa elèctrica. Tant si és el desenvolupament de les bateries, com si és l’hidrogen el vector que faci anar el transport, l’electricitat apareix com l’element principal. Evidentment aquesta electricitat no pot ser generada com la d’ara. O bé serà nuclear, o bé serà eòlica. No hi ha gaires alternatives més. Ja he explicat en anteriors articles la incompatibilitat entre ambdues tecnologies. El sistema nuclear i l’eòlic són sistemes rígids, necessitant altres sistemes flexibles. Ells dos es fan nosa. Per tant, cal triar quin sistema és el que escollim per al futur. Els francesos ho tenen clar triant el sistema nuclear. Jo també ho tinc definit, triant el sistema eòlic.
I la gent de l’Alt Empordà, què creieu que trien?
Dilluns vaig ser a una tertúlia a la SER amb en Biel Jover. Per via telefònica també va participar la Montse Pasqual, portaveu de Salvem l’Empordà. Vam parlar dels efectes del nou decret de la Generalitat per la implantació de parcs eòlics. Cap va donar per fet que el nou decret facilitaria la implantació de nous parcs. La Montse va dir que de fet ja hi havia parcs amb la definició d’interès públic i que tampoc avançaven.
Vaig explicar que ara fa un any, quan va caure Lehman Brothers, el sistema econòmic va estar a punt del col·lapse total. Si hagués passat, l’economia s’hauria aturat del tot, cosa que significa que hauríem perdut els diners dels bancs, que no hauríem cobrat la propera nòmina,… en fi, que hauríem hagut de cercar què menjàvem i com fer-ho per sobreviure. Això, que ara ho veiem com una cosa improbable, va ser possible i no va passar res per ben poc. La mateixa cosa es presenta davant els nostres ulls. És el peak-oil, la separació entre la demanda i la producció d’energia fòssil. A partir de l’any 2020 el risc d’un altre col·lapse total de l’economia torna a ser real. No hi ha molt temps per corregir el rumb essent urgent triar si anem a un model eòlic o si anem al nuclear.
A l’Alt Empordà fa temps que s’oposen a moltes infraestructures. Sempre ho fan sota l’argument de l’ecologia, cosa sobre la qual discrepo. Frenar el desenvolupament eòlic, sabent que això decanta el moviment cap a nuclear, no té res de defensa ecològica, més aviat és un moviment conservacionista, ple d’egoisme. Meu i només meu.
La Montse ens va preguntar per què els molins havien de ser tan alts. Li vam respondre perquè la màxima altura permet la màxima eficiència, principal criteri a l’hora de resoldre temes energètics. Ella va proposar situar els parcs eòlics en els llocs amb paisatge menys delicat, com els voltants de l’autopista o dels polígons industrials. Li vaig explicar allò de la rugositat, que el vent es frena quan troba edificis o talussos, però per una vegada estaria d’acord que els primers molins es posin en aquests llocs. El que fa falta d’una vegada és posar-ne un, almenys un, per trencar el mite de l’impacte d’un molí en el paisatge.
La setmana anterior vaig anar a la fira eòlica de Saragossa. Allà vaig poder veure el dinamisme del sector, com va anant endavant en noves tecnologies. També vaig poder veure un exemple de com es pot aprofitar un parc eòlic per difondre missatges culturals esgrafiant les columnes dels generadors amb motius culturals. A l’Alt Empordà es podria fer coincidir amb motius dalinians.
La pregunta clau que va fer la Montse va ser quanta potència s’havia d’instal·lar a la comarca. Fàcil li vaig dir. La màxima possible que el paisatge del territori pugui suportar. Temps enrere havia escoltat dir a un altre portaveu de Salvem l’Empordà que l’energia eòlica que havia de generar la comarca havia de ser la mateixa que aquesta consumia. Bon argument! Així ja els podem tallar la gasolina, el gas, el sucre,… ara mateix. I quan el vent no bufi que encenguin les espelmes. Visca la solidaritat!
Primer van dir que els parcs eòlics no es podien posar dalt la carena, sobre les Alberes, perquè el seu impacte era massa elevat; deien que s’havien de baixar a la plana. Ara, quan hi ha projectes interessants com el de Gamesa, repartint la generació per tota la plana de l’Alt Empordà, o el projecte d’Endesa per Ventalló, diuen que els projectes tenen massa impacte per al paisatge. Doncs que els tornin a posar dalt les Alberes!
Els opositors dels parcs eòlics a les nostres comarques van camí de ser senyalats amb el dit com els insolidaris de la nostra societat i com a pronuclears. Temps al temps.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!