Fa 15.000 milions d’anys l’univers va ser creat per una conversió d’energia, fet que anomenem Big Bang. En aquell temps es generà l’hidrogen que avui crema en el sol. L’energia del sol és essencial per la vida a la Terra. Fa 5.000 milions ?d’anys va explotar una estrella en la Via Làctia. Les cendres de l’explosió van subministrar carboni i oxigen que, juntament amb l’hidrogen, van formar blocs de l’estructura de la vida. Les restes de la supernova contenien altres elements que han conformat els nostre sistema solar. Canvis com aquests en el sistema d’energia han estat, i seran, decisius per al nostre futur.
En un dia ordinari la temperatura del nostre cos és de 37ºC, mentre que la temperatura mitjana al planeta Terra és de 15ºC. Això significa que hem de subministrar al nostre cos temperatures amb combustible (energia) per evitar que es refredi i posteriorment es mori. Els nostres motors biològics necessiten la mateixa quantitat d’energia independentment de si un és ric o pobre. Si consumim massa combustible llavors trobem aquesta energia extra en forma de capa de greix. La necessitat d’energia primària pel nostre cos és de 2.500 kilocalories per dia. Això significa que els 6.700 milions d’habitants del planeta necessitem menjar una gran quantitat d’aliments. En unitats de watthora això són aproximadament 7.000 terawatthora per any.
Per raons històriques, quan parlem de volum de petroli ho fem en unitats de barril (1 barril = 159 litres), i per dia s’usa la unitat milions de barrils per dia (Mb/d). Si comparem les necessitats d’aliments de la humanitat amb unitats d’energia de petroli equivalents, necessitaríem 12 Mb/d. És una mica provocador barrejar peus de porc, paelles, cargols,… amb petroli però l’hem de fer servir amb la idea que la producció d’aliments és completament dependent del petroli.
Quinze anys enrere el coneixement de les reserves de petroli eren limitades, però, amb la tecnologia d’avui, el nostre coneixement ha millorat i les projeccions de producció futura són cada vegada més ajustades. Un factor decisiu per al nostre futur és que una mica més de la meitat del petroli es va generar fa milions d’anys i es troba en només un centenar de grans camps petroliers. Al principi, quan aquests camps es van descobrir semblava que mai s’acabarien. Durant 10 anys, al voltant dels anys 60, es descobriren 48.000 milions de barrils de petroli per any, mentre que el consum era només de 8.000 milions de barrils per any. Ara el consum anual ha pujat fins els 30.000 milions de barrils mentre que els nous jaciments anuals han minvat. L’agència internacional d’energia (AIE) estima que, en els propers 20 anys, s’hauran localitzat 115.000 milions de barrils. Durant els mateixos 20 anys l’agència també prediu que el món consumirà 600.000 milions de barrils de petroli.
Les nostres necessitats en petroli pels propers 20 anys es poden extreure de reserves conegudes. El problema és que el petroli existeix en petits porus entre capes de roca i han de ser forçats a l’exterior a través de forats on és bombejat. Noves inversions en desenvolupament de tecnologia poden influenciar en el cabal, però aquest cabal alhora es troba restringit per paràmetres físics com la pressió, la viscositat i la tensió superficial. Se sap que en els grans camps petroliers, just quan arriben a la meitat de l’extracció de petroli, el flux comença a caure dramàticament un 8% anual. Desafortunadament per a la futura producció de petroli, una part molt important prové de vells camps petroliers gegants. En ells l’extracció de cru d’avui és de 72 Mb/d, però en canvi d’aquí a 20 anys aquests camps produiran entre 20 i 30 Mb/d per l’efecte de pèrdua de cabal per envelliment explicat.
Hi ha camps petroliers inexplorats i encara se’n trobaran més. Aquests camps es podran obrir per a la producció en els anys venidors però són petits en comparació als que s’esgoten i als costos d’inversió que requereixen per ser explotats augmenten. Si assumim un ritme de producció realista de la nova extracció d’aquests camps, fins el 2030 podem esperar aproximadament 20 Mb/d. Però, en el mateix període de temps la producció existent caurà de 45 Mb/d, la qual cosa vol dir que el total es mantindrà una mica per sota a la producció d’avui. Un estudi de la universitat sueca d’Uppsala demostra que la màxima producció de petroli per sempre es va assolir el passat mes de juliol.
Una altra qüestió és el preu. Aràbia Saudita necessita un preu mínim de 75 $/b per satisfer les seves necessitats d’augment de població. L’experiència de l’any passat mostra que un preu de 147 $/b és massa alt per ser suportat per l’economia mundial. La recessió econòmica mundial sembla arribar a la fi, i tothom desitja entrar en un creixement semblant al que hi va haver entre els anys 2003 i 2007. Però en aquest període l’augment de consum de petroli va ser del 10%, passant de 77 a 85 Mb/d. Quan l’AIE discuteix sobre les necessitats futures de petroli mira l’acoblament entre el creixement econòmic i l’augment de consum de petroli com a decisiu. Avui la producció de petroli és de prop de 84 Mb/d. Si el nou repunt econòmic requereix un nou augment de producció de petroli del 10% llavors necessitarem prop de 93 Mb/d. Amb la tecnologia d’avui aquest augment no és possible. Què passarà ara quan el combustible pel nou creixement econòmic no es pugui trobar?
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!