Un altre aspecte criticat al ministre va ser quan per Nadal va proposar la compra de productes del país. Se’l va criticar perquè, deien, això va contra la llibertat de mercat, l’obertura de fronteres i la globalització. Punyetes i més punyetes! A molta gent els fa falta sortir del país i observar el que passa arreu. En la meva estada a França he pogut veure les polítiques de foment de productes locals, com per exemple el fet de posar punts de venda de productes de l’àrea (regionals en diuen allà) en les grans superfícies comercials. He vist una campanya “achetez français”, on tots els productes anaven etiquetats “fabriqué en France”. Per què us penseu que frenen les comunicacions (MAT i TGV) amb Espanya? Per evitar la importació de béns i serveis espanyols. També ho he vist a Alemanya. Recordo el decret que va obligar els fabricants de cervesa a retornar tots els envasos a les seves fàbriques. Sabeu contra qui anava dirigit? Contra les cerveses angleses. Nosaltres exportem a Alemanya. He viscut l’enduriment en la normativa d’una anàlisi d’un paper per contacte alimentari per afavorir el fabricant local i posar barreres al fabricant extern. No saber que el món funciona així és mamar-se el dit. Però és que des del punt de vista moral i ètic és normal que el consumidor esdevingui responsable i compri productes que, de rebot, li aporten llocs de treball i, per tant, benestar, en lloc de productes anònims forans. La llibertat de mercat consisteix a permetre la competència i a afavorir que els preus siguin els millors, però això mai ha d’estar renyit amb el fet que també hem de ser responsables en la compra. La major crítica se li va fer quan va parlar del sistema financer. Ell prové del sistema d’estudis del BBVA. Per tant, té un cert coneixement del funcionament del sistema bancari. Va dir que ja començava a estar tip que els bancs seguissin tancant l’aixeta del finançament. I jo no hi puc estar més d’acord. Perquè els bancs són els màxims culpables de la crisi actual. Ells van ser els que van oblidar la mínima ortodòxia financera durant la bombolla immobiliària, els que es van enfilar a la borratxera de l’especulació. Durant els anys 2005 i 2006, quan buscàvem com finançar el projecte de la nova màquina, vam veure com els bancs i caixes no volien saber res d’inversions industrials. Vam haver de fer una volta grandiosa, passant per nous accionistes, per finançament del fabricant principal italià i per finançament en estalvi energètic, per resoldre el projecte. No pot ser que el sistema bancari vulgui passar per aquesta crisi com si no passés res de res. És intolerable que els executius del BBVA es reparteixin bonus com a premi de la feina ben feta quan el que havia d’haver-hi era un acomiadament massiu dels mateixos executius. Si alguna cosa he de retreure al ministre és que no parli més, que no expliqui fins tornar-se afònic que Espanya pot liderar les energies renovables, que en molts d’aquests dominis som referents al món, que actuacions com les del cotxe elèctric ens poden portar a ser exemple mundial. Que no expliqui que totes aquestes actuacions permetran millorar la nostra competitivitat, abaixant la dependència tecnològica i energètica de l’exterior, i disminuint les emissions de CO2 per assolir valors sostenibles. Fins avui sempre havia defensat que els ministres d’Indústria i Energia fossin tècnics i vinguessin del sector. L’últim ministre d’Indústria del meu gust fou Josep Piqué, fins que ha arribat Miguel Sebastián. Em temo que la meva alegria no superarà el proper canvi ministerial.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Estic d’acord amb tu en quasi tot, sobretot en que els bancs son els máxims culpables de la crisi i que cal fer una neteja a fons dels paràsits que els administren, però en quant a les renovables al nostre país, el decret del setembre s’ha carregat la FV i prohibeix de facto les petites instal·lacions, per la via de fer quasi inviable el compliment dels requisits imposats. Com produirien un milió de teulades FV de 3 kw en comptes de 100 de 1 Mw!. L’única energia realment democràtica la fan inaccesible. Les forces econòmiques tornen a dictar la seva llei.
A mi no m’agrada el ministre, no me’n agrada cap. Una cosa son les actuacions i l’altre les intencions, aquestes no veig que vagin a favor ni de les renovables ni d’afavorir que els beneficis que se’n treuen estiguin a l’abast de tothom