12 de juliol de 2006
Sense categoria
2 comentaris

L´aire condicionat de Ramon Iglesias

Dissabte passat Ramon Iglesias ens va confessar una part dels seus problemes existencials. Problemes que arrenquen d´una educació religiosa i problemes de saber estar amb un aparell d´aire condicionat. Jo també vaig tenir una educació religiosa com la que diu ell. Però em sembla que he pogut superar els enfrontaments entre el bé i el mal que cita.
Pel que fa a l´aparell d´aire condicionat li recomano de procurar tenir sempre a la memòria el lema de «pensa global i actua en local», sol anar bé per resoldre aquestes qüestions. En tot aquest embolic em cita com a difusor del consum elèctric. O no m´explico prou bé, o no m´ha llegit tots els articles a Diari de Girona (jo sí que llegeixo tots els seus), o no els ha entès. El fet és de que sempre he estat un defensor de l´estalvi elèctric i el porto a la pràctica. La defensa de la línia és per obtenir estabilitat a la xarxa. Mai ha estat un pretext per demanar consum elèctric.

Sobre  l´aire condicionat li he de recordar una dada perquè encara tingui més mala consciència. El consum domèstic d´aire condicionat a Espanya és d´una potència de 3.000 MW, la potència equivalent a tres centrals nuclears. O sigui, que amb el perdó de les dones que té a casa, si vol tenir la consciència tranquil·la, apagui l´aire condicionat. Hi ha tècniques que poden fer més suportable la calor a casa. Primer, evitar l´entrada del sol; s´ha de tapar abans que travessi el vidre, per fora; no val fer-ho amb una cortina a dintre, ja que la calor ja ha entrat. Es pot fer amb persianes, amb tendals o amb cortines exteriors. Segon, s´ha de fer circular aire per les finestres creant un efecte de xemeneia; si es pot s´ha d´obrir la finestra del costat nord on no hi ha sol i s´ha d´obrir una altra finestra en diagonal de la casa que creï un corrent d´aire; s´ha d´evitar obrir la finestra on hi hagi el sol en aquell moment. La tercera mesura és més difícil; es tracta d´evitar que el sol escalfi totes les parets de la casa; per exemple evitar tenir claraboies, avui tant de moda pels arquitectes; per elles hi entra sol irremeiablement. També es tracta d´evitar que les parets exteriors, sobretot les de les cares sud i oest, s´escalfin. Això es fa posant una pell exterior a la casa ventilada. Pot ser un envà ventilat, una protecció de lames o de llates de fusta; aquesta mesura està previst que es pugui finançar pel Pla d´Energia de la Generalitat si és per a blocs d´habitatges.
Si finalment amb tot això no es pot resoldre el problema de la calor, llavors s´ha de pensar en l´aire condicionat. És un aparell amb molt mal rendiment. Hi ha una tecnologia que resol una mica aquest problema: és l´energia geotèrmica que consisteix a captar fred del subsòl per alimentar una bomba de calor per refredar l´aire de casa. És una tecnologia existent a Girona, una mica cara, però que pot ser escaient en casos de mala consciència. Si definitivament s´ha d´anar a comprar un aparell d´aire condicionat, cal recordar que la millor temperatura és per sobre de 25ºC; l´aparell d´aire condicionat extreu la humitat de l´aire i això augmenta molt el sentit de confort; tenir l´aire condicionat a 22ºC és una mala solució que pot portar a agafar constipats i a haver d´anar abrigats.
Ja veu en Ramon Iglesias que no sóc un defensor de malversar energia. Tanmateix li recomano que concentri les seves fantasies en temes més clàssics i eviti derivar-les cap a la meva persona, encara que només sigui per temes d´energia.

  1. Hem caigut en una roda de hàmster. Cada dia fa més calor i cada vegada instal·lem més aparells d´aire condicionat. I resulta que cada vegada que col·loquem més ginys per refrigerar cases i oficines, resulta que contribuïm a escalfar més les ciutats, els camps i els cervells. L´increment desmesurat del consum elèctric està lligat al canvi climàtic, a la crema de combustibles fòssils com el carbó, el petroli i el gas natural. Tot plegat serveix per bombardejar  l´atmosfera amb CO2 que, al mateix temps, nodreix l´apocalíptic efecte hivernacle (un Caront modern i abstracte).
    Com una rata més d´aquestes que fa voltes i voltes per intentar queixalar un impossible enciam, l´any passat vaig decidir adquirir un aparell d´aquests per col·locar-lo al menjador. I si em permeten el símil religiós (em vaig educar parcialment entre capellans d´esquerres… però capellans en definitiva) els he de reconèixer que aquests aparells són com una d´aquelles temptacions descrites per Mateu quan Jesús va topar amb el diable al desert. Però a diferència del «salvador», jo en particular i la societat en general, no tenim inconvenient en ser seduïts per la temptació satànica. «Total, no contribuiré a escalfar el planeta… només sóc jo que em poso un aparell d´aire condicionat a casa!» em dic per intentar no veure´m com a responsable de l´aniquilació del planeta. Clar que segurament en aquest moment tenen el mateix pensament 700.000 gironins i 7.000.000 de catalans.
    Arribats a aquest punt (posin música infernal) se m´apareix la imatge de la meva consciència negra… té cara d´enginyer, cabell blanc, bigoti amb ombres negres  i també sol escriure al Diari de Girona. És un croat de l´alta tensió a les comarques de Girona i em sol perseguir. La meva consciència fosca amb cara d´enginyer em diu amb veu atenuada i seductora: «No et quedis amb l´aparell del menjador, posa dos, tres, quatre splits a les habitacions… no passa res! Tindrem volts, tindrem línia. Ens connectarem amb França. Augmenta les frigories a casa!». «No! Noooo! Fuig dimoni», crido desesperat com un vulgar pastoret. Finalment s´esvaeix el diabòlic holograma. Però ara, sempre que engego l´aire condicionat -en posició econòmica- m´apareix la consciència fosca que em recorda: «Acabarem connectant amb França… jo guanyo… tu perds!». Resposta: «No t´equivoquis, enginyer, al final perdrem tots!». Com diu Al Gore: el 2030 tots calbs! Fins i tots els que tinguin canes perennes.
    Per cert no voldria fer una columna codificada… L´enginyer existeix i es diu Vila i ara quan arribi a casa agafaré una destral, rebentaré i faré miques l´aparell d´aire condicionat… Sempre que les meves dones em deixin.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!