Jo no sóc futboler, però estic al cas del que passa al món de l’esport, sobretot del futbol, pel seguiment que en fan els diaris generalistes. Si llegeixes el diari cada dia és impossible no saber què passa en el món de la pilota.
Ara que havia pogut veure com el model del Barça, amb el seu jove entrenador, identificava l’equip amb la manera de fer històrica, tòpica i típica de Catalunya, ara que em podia fer meu un equip i un entrenador per la filosofia de l’esforç, del treball, de la imaginació, de l’estratègia, del foment del llarg termini,…ara ens surt el tal Florentino per esmenar-ho completament.
Florentino, un personatge que ha crescut en el Madrid de l’especulació, un president del Reial Madrid que ja va fracassar amb una operació semblant fa pocs anys, ha decidit que el seu club ha de sortir de la misèria i de la humiliació catalana amb les armes que sap fer servir la capital. El cas és que no va sol. Telemadrid, la Cope i el Mundo li fan costat en la croada contra el concepte de formiga de treball de la cultura catalana. Ha decidit tirar la casa per la finestra, invertir 300 milions d’euros per refer un equip que posi les coses al seu lloc i torni a dominar l’espai mediàtic que ara ocupa el Barça. I ara! Què hi fot el Barça en primer lloc!
La primera pregunta és com s’ho fa per trobar aquesta quantitat de diners. S’ha conegut que Cajamadrid i el Santander li han deixat els diners amb la garantia de la pròxima construcció d’una cantonada del Bernabéu. Ja és greu que els bancs participin en operacions tan poc estètiques com aquesta mentre continuen escanyant famílies i empreses. Ètica social, diuen que tenen …
És possible que la jugada acabi com la de fa pocs anys: uns jugadors que esdevenen galàctics arran d’una operació fictícia acaben comportant-se de forma improcedent, i perden tota la capacitat d’esforç i de treball. La primera etapa galàctica va acabar amb la dimissió del mateix Florentino. Per què ara ha de sortir be? No va quedar clar que el problema era just ser galàctic?
Si ara es torna a intentar és perquè a Madrid no s’aguanta la humiliació de la trajectòria del Barça d’aquest any. Fa tant mal haver deixat de ser el referent únic d’Espanya, de ser els que tot ho fan millor, cou tant haver perdut l’autoritat, que qualsevol operació a la contra és benvinguda, encara que això porti a la catàstrofe.
El segon pensament és més profund i ens afecta a tots, fins i tot als que no som “futbolers”: és el fet de no acceptar la cultura del treball i atacar-la frontalment amb més especulació. El Barça de Guardiola ha estat el referent en això. Ha estat exemple del que cal fer per sortir de la crisi i de com entrar en el nou model econòmic. I això rebenta l’establishment de Madrid, que no sap fer més coses que operacions immobiliàries i construccions faraòniques.
El Madrid actual, el Madrid de Gallardon i de l’Espe, és el Madrid que ha crescut a còpia d’operacions d’influències, d’intel·ligència, planificades en el temps, i ha convergit cap a la construcció del gran Madrid. S’hi van ubicar les empreses resultants de la privatització de les empreses públiques, es va fer el creixement continuat de noves rondes (M30, M40, M50) que va generar nou espai per construir, es va implantar la fira Ifema, es va potenciar el metro, es va ampliar l’aeroport amb la T4… totes les operacions eren destinades a construir la megàpolis que tenien al cap. Han estat capaços d’atraure les empreses multinacionals, és cert, però no han estat capaços de construir un teixit industrial mínim. El creixement l’han fet a còpia de créixer en població que alhora treballava en la construcció. I aquest model s’ha esgotat, mostrant que el que ve és el de la rateta, el de la formiga, que estalvia i reinverteix els seus esforços. Un model que hem conservat a Catalunya i que a Madrid no saben si es mira per la dreta o per l’esquerra.
L’operació de Florentino és més que una operació esportiva o mediàtica. És la defensa in extremis del model de l’especulació. És la no-acceptació del model de la cultura del treball i de l’estalvi.
Si ho mirem per aquest costat, l’operació galàctica ens ha de fer por perquè ensenya les resistències que hi ha a la capital per canviar la manera de fer. Fa temps que ho dic, és un desastre que en tota la classe política i en tota l’administració no hi hagi ningú que vingui de la indústria. Tenim una classe dominant a Madrid que no entén que el que ara toca és el foment de l’exportació i, per tant, el foment de la productivitat, la inversió i la innovació. La seva sortida davant el col·lapse immobiliari és més col·lapse. Escoltava fa pocs dies Enric Reyna dir que no es venien pisos perquè la gent no tenia accés als crèdits pertinents. Oblidava que, encara que tinguessin crèdits, no tindrien prou capacitat salarial i, en molts casos, ni feina estable per fer-hi front.
Ja ho havia llegit abans. Veurem si la sortida de la crisi no es voldrà fer via especulació. Per tant, és el moment que des de Catalunya, on personifiquem la cultura de treball i esforç, defensem el nostre model fent veure a la classe política dominant madrilenya que és un error retornar a la construcció per sortir del forat on estem.
La millor cosa que podem fer és fer fracassar el model de Florentino. Serà difícil que el Barça de Guardiola mantingui la concentració per repetir el mateix èxit d’aquesta temporada. Però ho ha d’intentar. Ens hi va el futur. Florentino es vol carregar Catalunya.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!