El principi d’obsessió del conseller Valls
Les primeres declaracions del conseller d’Indústria, Jordi Valls, varen ser per dir que hem d’agafar obsessió per la formació, la innovació i la investigació. És un raonament lloable. És el principi de fons del pacte per la competitivitat. Sabem que això és una tasca a mitjà termini per la qual fan falta moltes actuacions transversals; és, en paraules del mateix conseller, un full de ruta per als pròxims anys. En aquest punt del full hi ha accions urgents. L’evolució del sector energètic és l’amenaça més gran que té la indústria catalana per sobreviure.
El Pla de l’Energia de Catalunya mereix ara un impuls molt més gran que el previst. S’ha de posar fi als dubtes per la instal·lació de parcs eòlics. A les Terres de l’Ebre s’ha d’instal·lar el que faci falta, s’ha de ser valent i defensar el parc marí davant el Delta, i a l’Alt Empordà s’han d’instal·lar els 250 MW previstos, amb la línia elèctrica pertinent. Espanya pot esdevenir el primer país del món amb més pes relatiu de l’energia eòlica. Això ens ha d’il·lusionar. Però també hem de produir més ener gia hidràulica, amb més pantans i més microcentrals; la producció d’energia de la biomassa depèn de l’impuls de la conselleria per néixer.
Totes aquestes mesures, juntament amb els esforços de la conselleria per impulsar l’estalvi, poden fer possible que en propers anys no necessitem el petroli ni el gas per a la nostra economia. Tot i que ho haurem de complementar amb un increment del parc nuclear espanyol si no volem dependre d’energies fòssils en la producció elèctrica. Cal, doncs, prendre el model ener gètic com la tasca més urgent per modular la nova crisi del petroli que arriba, incorporar-la al principi de l’obsessió.
En paraules del mateix conseller, l’energia és substancial a la nostra economia, l’economia crea riquesa i aquesta crea benestar; el benestar el podem gestionar. M’agrada el discurs.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!